Arxiu d'etiquetes: llinatges

Linares -fusters-

Deixa un comentari

Genís Linares  (País Valencià, segle XVI) Fuster artístic. És autor d’una de les més extraordinàries obres de l’especialitat que es troben al país: l’enteixinat de l’Estudi Major, avui sala de togues de l’antic palau de la Generalitat de València. La realització és del 1534. Era el pare de:

Pere Linares  (País Valencià, segle XVI)  Fuster artístic. El 1543 fou nomenat fuster vitalici de la Generalitat de València. Féu al palau de la institució obres ben notables, com les tribunes i part de la coberta de la Sala de Corts. Fou el pare de:

Francesc Vicent Linares  (País Valencià, segle XVI)  Fuster artístic. Des del 1558 tingué a València el càrrec de fuster entallador de la ciutat.

Lanuza -llinatge-

2 Respostes

(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)

Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.

Íxer -llinatge-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIII – segle XV)

Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.

Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.

Homs -escultors-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Família d’escultors, iniciada per:

Joan Antoni Homs  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1748)  Escultor. Fou el primer i més remarcable dels artistes que el seguiren a la seva família. Són especialment apreciades, entre les seves obres, la imatge de Sant Josep agafant Jesús de la mà, a l’església de Sant Miquel de Palma, i el Sant Crist de vori realitzat per al convent de frares dominicans de la mateixa ciutat. Fou mestre del seu fill:

Gaspar Homs i Batlle (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1750)  Escultor. Entre els seus treballs figuren els relleus de les claus dels arcs al temple de Santa Maria del Camí. Fou mestre del seu fill:

Gaspar Homs i Picornell (Illes Balears, segle XVIII)  Escultor. Treballà per a la catedral d’Eivissa, on féu un retaule i altres decoracions. Tornant a Mallorca caigué presoner dels corsaris sarraïns. En fou rescatat. Entre les seves obres a Palma figura el Sant Miquel del campanar de la parròquia. Tingué dos fills també artistes, Jaume i Pau, que moriren joves, acabant la dinastia d’escultors mallorquins d’aquest cognom.

Híxar -llinatge-

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – segle XVII)

Família noble. S’originà amb Pere Ferrandis d’Híxar.

Gurb -castlans-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1117 – 1503)

Llinatge de castlans del castell de Gurb.

Conegut des d’Arnau Pere (1117), que devers el 1254 adquiriren el castell de Solterra, de primer com a castlans i després com a senyors, i que el 1503 es refongué amb la família Sarriera.

Guilló -pintors-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou el pare de:

  • Eugeni Guilló  (València, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Junt amb el seu germà Vicent decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.
  • Florenci Guilló  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Hom li atribueix les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, carmelitans descalços i de Sant Josep de València.
  • Vicent Guilló  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L’Adoració dels Reis (1690), a l’hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València.

Guasp -impressors-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)

Família de llibreters i impressors.

L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI)  Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:

  • Gabriel Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVI – segle XVII)  Impressor. Actuà d’impressor entre el 1579 i el 1634. Pare de Jaume Guasp i Esplugues (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. El qual continuà l’activitat.
  • Pere Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. Continuà l’activitat del seu pare, associat amb tres germans seus i el nebot Jaume Guasp i Esplugues. Fou el pare de:

Pere Guasp i Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.

Altres membres d’aquesta família foren:

Antoni Guasp  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.

Melcior Guasp i Pro  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.

Gispert -magistrats-

Deixa un comentari

Onofre de Gispert i Boix  (Catalunya Nord, segle XVIII – Perpinyà, 1757)  Magistrat. Pare de:

Antoni de Gispert  (Rosselló, segle XVIII – Perpinyà, vers 1790)  Magistrat. Pare de:

Josep de Gispert i Dulçat  (Rosselló, segle XVIII – segle XIX)  Magistrat. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l’évidence… i unes Observations sur la logique (1807).

Giginta -llinatge-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XVI)

Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV)  Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.

Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.