Arxiu d'etiquetes: llinatges

Pitarch -músics-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Família de músics. Els més destacats foren els germans:

Antoni Pitarch i Simó  (Sant Mateu, Baix Maestrat, vers 1820 – País Valencià, segle XIX)  Organista. Deixeble de Mateu Ferrer. L’any 1841 fou nomenat organista de la catedral de Lo Puèg (Alvèrnia).

Vicent Pitarch i Simó  (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1823 – País Valencià, 1910)  Músic. Estudià a París i fou organista de l’església dels Sants Joans de València a partir del 1850.

Mateu Pitarch i Simó  (Sant Mateu, Baix Maestrat, vers 1825 – València, segle XIX)  Músic. Deixeble del seu germà Antoni. Hagué d’exiliar-se a França pel seu ideari carlí. A Ambers (Alvèrnia), i en unió de Manuel Laporta, fou mestre del cèlebre compositor Emmanuel Chabrier. De retorn a València, fou organista de l’església dels Sants Joans i és autor de música religiosa. Fou el pare de:

  • Lluïsa Pitarch  (País Valencià, segle XIX – Sicília, Itàlia, segle XIX)  Cantant d’òpera. Actuà a Itàlia i a França i assolí èxits a València i altres ciutats del País Valencià.

Orga -impressors-

2 Respostes

(València, 1744 – 1899)

Família d’impressors. Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno (Muel ?, Aragó, 1701 – Madrid, 1756)  Impressor. Aprengué l’ofici a l’impremta de Bordazar, al capdavant de la qual estigué un quant temps (1744). Després d’haver treballat a l’estranger, s’instal·là a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid.

Es casà amb Antònia Gómez i foren pares de:

Oms -llinatge-

4 Respostes

(Rosselló, segle XIV – segle XVII)

Llinatge de cavallers i després nobles. Originari del castell d’Oms, que li donà el nom.

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms (Catalunya Nord, segle XI)  Vivia el 1011 (encara que la tradició familiar el feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu fou:

Bernat I d’Oms (Rosselló, segle XIII – després 1251)  Senyor d’Oms. Avi de:

Arnau I d’Oms (Rosselló, segle XIII – 1260)  Senyor d’Oms, Orla i Montescot. Dit també Arnau de Montescot. Fou autoritzat pel rei (1250) a construir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, Berenguer d’Oms i:

Bernat II d’Oms  (Rosselló, segle XIII – després 1279)  Noble. Continuà la línia primogènita. Fou el pare de Berenguer II d’Oms i Vila-rasa, i de:

Berenguer I d’Oms  (Rosselló, segle XIV – vers 1369)  Noble. El 1344 li foren confiscats els béns per la seva fidelitat al destronat rei Jaume III de Mallorca.

Olives -cartògrafs-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI)

Família de cartògrafs d’origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva.

Els primer coneguts són els germans:

  • Bartomeu Olives  (Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. Dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica.
  • Jaume Olives  (Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. Actiu a Nàpols. Fou el pare de:

Domènec Olives  (Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. En les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes. Fou el pare de:

Joan Olives (Itàlia, segle XVI)  Cartògraf. Autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat.

Milà, el -llinatge-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIII – )

(després Milà d’Aragó) Llinatge noble.

Té per genearca conegut Ramon del Milà (País València, segle XIII)  Fou senyor de la baronia de Massalavés des del 1247. Pare de:

Damiata del Milà (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb el seu oncle el noble Hug del Milà (País Valencià, segle XIII), i foren pares de:

Andreu del Milà i del Milà (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III el Cerimoniós. Fou pare de:

Joan del Milà (País Valencià, segle XIV)  Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i de Lluís del Milà i de Centelles.

Mercader -llinatge-

5 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta de València.

El primer fou Jordi Mercader (Catalunya, segle XIII – País Valencià, 1278)  Noble. S’establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de:

Pere Mercader (País Valencià, segle XIII – 1278)  Comandant de mar. Assistí a les corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de:

Guillem Mercader (País Valencià, segle XIII – 1328)  Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fou el pare de:

Berenguer Mercader i Carròs (València, segle XIV – 1378)  Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III el Cerimoniós. Era l’avi de:

Berenguer Mercader i de Fenollet (País Valencià, segle XIV – 1420)  Camarlenc o cambrer major del rei Martí I l’Humà. Fou el pare de:

Joan Mercader i Gomis (País Valencià, segle XIV – 1429)  Notari i jurista. Fou el pare de l’alt funcionari Berenguer Mercader i Miró.

Lòria * -llinatge-

Deixa un comentari

Veure> Lloria  (llinatge dels segles XIII al XVIII).

Llo -llinatge-

Deixa un comentari

(Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)

Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo.

Se’n destacà Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)  Noble. Esdevingué senyor dels castells de So i Queragut (Donasà) pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau (I) de So. El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta. Foren fills seus Arnau (III) de So i:

Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XIII – 1258)  (o d’Alió) Morí cremat per heretge.

Lanuza -llinatge-

1 Resposta

(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)

Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.

Íxer -llinatge-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XV)

Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.

Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.