Arxiu d'etiquetes: llinatges

Vic -llinatge-

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – segle XVII)

Llinatge noble. Originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.

Els primer personatges que hom hi troba són Bernat de Vic, Guillem (I) de Vic,

  • Galceran de Vic (Catalunya, segle XIII – 1270)  Noble.
  • Guillem de Vic (País Valencià, segle XIII – Tunis, Tunísia, 1263)  Noble. A la seva mort deixà una quantiosa herència.
  • Jaume de Vic (País Valencià, segle XIII – 1284)  Noble. Representant al País Valencià dels cònsols de mar.

Després de Dídac (I) de Vic i de Castellví, l’herència d’aquest llinatge passà per successió als Manglano, que, durant un temps, es cognomenaren de Vic.

Potser té el mateix origen una família burgesa Vic de mercaders barcelonins que durant molt de temps estigué relacionada comercialment amb Tunis. Hom en pot esmentar Berenguer de Vic (Catalunya, segle XIII)  Mercader. Fou membre del Consell de Cent.

Vergós -pintors-

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Família de pintors, encara poc estudiada i d’obra mal coneguda, malgrat l’abundor de referències documentals.

Fou iniciada pels germans:

Francesc (I) Vergós  (Barcelona, segle XIV – segle XV)  Pintor. Consta com a pintor des del 1407. Al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell (1417). Fou pare de Francesc (II) Vergós.

Jaume (I) Vergós  (Barcelona, segle XIV – 1460)  Pintor. Apareix documentat des del 1400. El 1434 fou nomenat pintor banderer de la ciutat. En resten documentades moltes obres menors. Fou el pare de Jaume (II) Vergós.

Vergés, Titelles

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XX – )

Nissaga de titellaires. Iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974), que, havent après l’ofici amb Jaume Anglès i Vilaplana, fundà Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni (1909-1990) i la seva muller, Isabel Cadena (1905-1997).

Els seus fills Sebastià (1929-25 maig 2014) i Martí Vergés i Cadena (1931-2014) s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins: Els Quatre Gats (1939-45), el Poble Espanyol de Montjuïc (1940-58) i Can Jorba (1949-63).

Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults (La guerra de la Independència, Batalla Naval, L’enderrocament de l’Infern, etc).

El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any debutà Sebastià Vergés i Martínez (1958- ).

Els Vergés disposen de tres companyies, que combinen obres i putxinel·lis de la primera generació amb produccions totalment noves, com La Laia i l’avi Vicenç (1998) i Els Pastorets, fum, fum, fum (1999), interpretada per més de quaranta titelles i amb decorats dels germans Salvador.

Enllaç web: Titelles Vergés

Veciana -família-

2 Respostes

(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XIX)

Família de polítics i militars.

Instal·lada a Valls (Alt Camp) des de la fi del segle XVII, es destacà el segle XVIII pel fet de donar als mossos d’esquadra els seus cinc primers comandants en cap.

El cap de la família fou Josep Veciana i Moles (Sarral, Conca de Barberà, 27 desembre 1654 – Valls, Alt Camp, 1710)  Batlle de Valls i fundador dels mossos esquadra. Filipista durant la guerra de Successió. Fou succeït pel seu fill i hereu Pere Anton Veciana i Rabassa.

Vayreda -família-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.

Els primers membres foren els germans Joaquim, Estanislau i Marià Vayreda i Vila.

Vallmitjana -artistes-

8 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Família d’artistes. Iniciada per:

Felip Vallmitjana (Catalunya, segle XIX)  Teixidor. Tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany.

Vallgornera -llinatge-

5 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XX)

(o Vallguarnera, it: Valguarnera)  Llinatge de cavallers.

Prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).

La seva filiació autèntica comença amb Jaume (I) de Vallgornera (Catalunya, segle XIII – 1271)  Senyor inferior del castell de Vallgornera. Es casà amb Sibil·la de Vilallonga, senyora de Vilarnau d’Avall, al Rosselló. Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga.

Valentí -orfebres, 1804/2006-

1 Resposta

(Barcelona, s XIX – )

Família d’orfebres. De remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.

Llurs joies tingueren l’estima de nombrosos clients del Principat i de fora, mercès a dissenys molt personals que anaren canviant de forma segons els gusts de l’època, des del modernisme fins a les formes més esquemàtiques a partir dels anys 1930.

Fou el seu primer membre Manuel Valentí i Forteza (Illes Balears, 1804 – Barcelona, segle XIX)  Orfebre. S’establí a Barcelona cap al 1825. Fou pare de:

Josep Valentí i Pomar (Barcelona, 1854 – segle XIX)  Orfebre. Continuà el negoci familiar del seu pare. Fills seus foren Joan Valentí i Gallard, i:

Manuel Valentí i Gallard  (Barcelona, 1880 – 1969)  Joier. Durant molts anys ajudà al seu germà Joan. Realitzà la majoria de models de cera de l’escultor Ismael Smith.

Valentí -orfebres, 1844/1969-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Una de les dues famílies d’orfebres.

Aquesta fou iniciada el 1864 per Calixt Valentí (Barcelona, 1844 – 1907)  Orfebre. Fou succeït pel seu fill:

Agustí Valentí i Colom (Barcelona, 1869 – 1949)  Orfebre. Adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del segle XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill:

Agustí Valentí i Clua (Barcelona, 1910 – 1976)  Orfebre. Continuà la gran custòdia d’argent, començada pel seu pare i coneguda amb el nom de Custòdia Valentí, la peça té estructura turriforme i és d’estil neogòtic i té, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent vuitanta-dues escultures. Fou germà seu:

Ferran Valentí i Clua  (Barcelona, 1913 – 1969)  Joier i orfebre. Seguí l’especialitat de la família. Constituí taller propi el 1950.

Urtx -llinatge-

7 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XIII)

Llinatge feudal. Probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.

Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent. Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins al 1130.

Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx.

Un dels primers personatges documentats és Galceran (I) d’Urtx.