Arxiu d'etiquetes: llibres

Félix * -llibre-

(Illes Balears)

Altre nom del Llibre de Meravelles, obra de Ramon Llull.

Extravagants, Els

(València, 1736)

Nom popular d’una sèrie d’auques impreses per Cosme Granja i que tingueren molta anomenada. L’any 1824 les reimprimí Ildefonso Mompié de Monteagudo.

Formades per dos blocs de 24 boixos, reprodueixen homes i dones en postures ridícules i formes estrafetes.

Espiga, L’

(València, 1949 – 1965)

Col·lecció de l’Editorial Torre. Fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert i Noguerol. Publicà cinquanta-un títols, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics.

Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals (Andrés i Estellés, Jaume Bru, Joan Fuster, Alfons Cucó) hi publicaren els primers llibres.

Escacs d’amor

(País Valencià, segle XV)

Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada.

Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada.

L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos.

La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificadora dels autors.

Enciclopèdia de Menorca

(Menorca, 1979)

Enciclopèdia temàtica sobre l’illa, editada per l’Obra Cultural Balear de Menorca.

Publicada en fascicles d’aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum).

Era dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernández.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

(Eivissa, 26 juny 1989 – )

(EEIF)  Obra enciclopèdica. Iniciada per la conselleria de cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Fou projectat el 1989, i es començà a editar el 1995.

Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes. És d’estructura alfabètica i fins al 2006 s’havien editat nou volums dels deu que es previst que tinguí l’obra completa.

El primer director fou Joan Marí i Tur succeït per Felip Cirer i Costa.

Enllaç web: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises

(Perpinyà, 1914)

Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.

Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n’indica la procedència.

Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix.

Diana -novel·la-

(València, 1559 ?)

Novel·la pastoral de Jorge de Montemayor. Conté set llibres que narren la història d’una noia malmaridada que al final es lamenta de la indiferència del seu estimat Sireno.

Obra paradigmàtica del gènere que donà lloc a nombroses imitacions i continuacions.

Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia

(València, 1610 – 1611)

Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda.

Comprèn, seguint un sistema d’exposició paral·lel a l’utilitzat per Rafael Martí de Viciana, una història general fins a Pere II el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió.

Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Pere Antoni Beuter– i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita.

Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del segle XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80).

Cuestión de amor *

Veure> Qüestió d’amor  (novel·la anònima, València 1513).