Arxiu d'etiquetes: llibres

Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia

3 Respostes

(València, 1610 – 1611)

Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda.

Comprèn, seguint un sistema d’exposició paral·lel a l’utilitzat per Rafael Martí de Viciana, una història general fins a Pere II el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió.

Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Pere Antoni Beuter– i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita.

Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del segle XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80).

Cuestión de amor *

Deixa un comentari

Veure> Qüestió d’amor  (novel·la anònima, València 1513).

Cronicón mayoricense

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1881 – 1884)

Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.

Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894).

Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars.

Costums de Perpinyà

1 Resposta

(Perpinyà, 1300 – 1395)

Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l’època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d’aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica.

El text és conegut per tres cartularis del segle XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d’una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d’un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196.

Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya.

Costum de València

2 Respostes

(València, 29 desembre 1239 – 28 juny 1240)

(o Costumes de València)  Nucli primitiu del dret valencià. Atorgat per Jaume I a la ciutat de València.

Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït al català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut.

Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà.

Consuetudines Ilerdenses *

Deixa un comentari

Veure> Costums de Lleida  (redacció de dret local, 1228).

Consuetudines Diocesis Gerundensis *

Deixa un comentari

Veure> Costums de Girona  (compilació de dret local, segle XV).

Comprehensorium

1 Resposta

(València, 1475)

Diccionari llatí. El més antic dels publicats als Països Catalans. És un dels primers llibres impresos a València i el primer incunable català amb colofó datat. L’autor només és conegut pel nom de Johannes.

És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies (segle XI), de les Derivationes d’Uguccione de Pisa (segles XII-XIII) i del Catholicon de Giovanni Balbi (segle XIII).

Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana.

Compilació del dret civil especial de Balears

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1880 – 19 abril 1961)

Text legal. Ordenador del text civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’estat espanyol.

La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació del jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al codi civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Col·legi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins.

El text definitiu estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la imprescriptibilitat del capital dels censos, i normes per a la redempció de l’alou.

La inclusió de les millores i les edificacions fetes posteriorment en el càlcul del valor de la propietat ha estat considerada una innovació regressiva.

Cap al tard

1 Resposta

(Catalunya, 1909)

Llibre de poemes de Joan Alcover i Maspons (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta.

Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d’adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d’un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d’altres escriptors.

El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic.