Arxiu d'etiquetes: liturgistes

Riutort i Mestre, Pere

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca, 10 gener 1935 – Tàrbena, Marina Baixa, 21 novembre 2021)

Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca. Des del 1971 residí a València.

Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló de la Plana i a la facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i en 1984-86 a l’Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986.

Ha publicat (1975-77), amb col·laboracions diverses, nombrosos texts per a l’ensenyament del català al País Valencià i a les Illes Balears. També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l’adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà.

Llabrés i Martorell, Pere

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 19 octubre 1938 – Santa Ponça, Mallorca, 7 juliol 2006)

Liturgista i escriptor. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i a Roma. Ordenat de sacerdot el 1962, fou professor al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i coordinador de l’àmbit religiós a les Illes del Congrés de Cultura Catalana.

Membre de la comissió interdiocesana per a la versió dels texts litúrgics al català (1906), dirigí les publicacions litúrgiques adaptades a la diòcesi de Mallorca, en una tasca que -amb l’assessorament de Francesc de Borja Moll, ha tingut una gran importància per a la normalització del català a la litúrgia de les Illes.

Des del 1974 fou cap de redacció efectiu de la revista “Lluc”. Ha publicat articles de caire històric, litúrgic i lul·lístic.

Janini i Cuesta, Josep

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)

Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.

Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.

Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).

Pujol i Villegas, Climent

(Vinyoles d’Orís, Osona, 16 maig 1908 – Roma, Itàlia, 10 juliol 1998)

Canonista i orientalista. Estudià al seminari de Vic; a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic.

Ordenat de sacerdot, col·laborà a “Catalunya Social”. Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona (1941) i a l’Institut Oriental de Roma.

Fou consultor de la Sagrada Congregació Oriental i ha escrit diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí.

Ponç -bisbe Ribagorça, 1097/d1103-

(Occitània ?, França , segle XI – Ribagorça, segle XII)

Eclesiàstic i canonista. Antic monjo de Sant Ponç de Tomieras (Occitània) i bisbe de Ribagorça (1097-d 1103). Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II.

Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda.

El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors.

Pinell i Pons, Jordi

(Barcelona, 17 maig 1921 – Montserrat, Bages, 8 gener 1997)

Escriptor i liturgista. Religiós benedictí. Pertanyia al consell de revisió de l’edició del Nou Testament.

Ha estat director de la revista “Serra d’Or”.

És autor del llibre de poesies Balades del Bon Pastor (1958).

Llopis i Sarrió, Joan

(Barcelona, 17 juliol 1932 – 25 juny 2012)

Teòleg i liturgista. Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973.

Fou catedràtic de litúrgia a la universitat pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona. Col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies.

Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica, de Barcelona, de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín (Colòmbia) i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona.

Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” (secció de litúrgia), és autor de nombrosos articles i d’obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L’home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984).

Janeras i Vilaró, Sebastià

3 Respostes

(Barcelona, 4 novembre 1931 – )

Orientalista i liturgista. Format a Montserrat, Bèlgica, Roma i Munic, ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Entre altres treballs d’investigació, ha publicat: Litúrgia bizantina (1963, amb reedicions ampliades), Bibliografia sobre les litúrgies orientals (1961-67) (1969), L’iniziazione cristiana nella tradizione liturgica orientale (1969), La Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine (1987).

Dins la col·lecció Fundació Bernat Metge ha publicat Egèria, Pelegrinatge (1986). Director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme.

Gubianas i Santandreu, Alfons Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 2 gener 1880 – Montserrat, Bages, 4 setembre 1941)

Monjo benedictí i liturgista. Ingressà a Montserrat el 1895 i fou ordenat sacerdot l’any 1903.

Col·laborador a diverses revistes religioses. La seva tasca més notable fou la de liturgista. Publicà una colla de llibres de divulgació, de molt èxit.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1933 – )

Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956.

Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV.

Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, així com dels tropers-prosers conservats a Catalunya.

El 1978, mort Eduard Junyent, el succeí en la direcció del Museu i de l’Arxiu i la biblioteca Episcopal de Vic.