Arxiu d'etiquetes: juristes

Olibà, Antoni

(Porta, Alta Cerdanya, 1534 – Barcelona, 1604)

Doctor en lleis. Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca.

Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal. Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.

Escriví unes glosses In usaticum ”Alium namque” i un tractat De Iure Fisci, libro X constitutionum Catalonicarum, commentarii, seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis ecclesiasticis provinciae Cataloniae (editat a Barcelona el 1600).

Però la seva obra més popular, utilitzada i citada pels juristes catalans dels segles XVII-XIX amb reiteració, que es distingí pel seu bon mètode, exactitud, claredat de conceptes i correcció en l’expressió, encaixant el seu contingut romanista amb el dret privatiu del Principat, fou el Comentarium de actionibus, obra iniciada a Lleida, però pràcticament redactada a Barcelona els darrers anys de la seva vida, que, mort Olibà, publicà, en dos volums, el seu gendre Hipòlit Montaner (Barcelona 1606).

Navarra, Vicenç

(Lleida, segle XVI)

Erasmista. Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, i canonge.

Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama (1512), i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel May, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528.

La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés (1528) dóna notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins.

Mur, Bernat de

(Mur, Pallars Jussà, segle XIII – Barcelona, 1264)

Eclesiàstic i jurista. El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya.

Fou nomenat bisbe de Vic el 1244. Canvià amb el rei Jaume I el Conqueridor les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent (Bages), i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions.

El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages) els límits de llurs drets d’exempció. S’oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic.

Celebrà un important sínode diocesà (1252), i abans havia intervingut al concili provincial de Tarragona (1246) i a la cort del 1247.

Lluità contra l’heretgia a les muntanyes d’Urgell i de Cerdanya i tingué una gran amistat amb Ramon de Penyafort, per inspiració del qual es féu dominicà sense renunciar a la diòcesi.

Morí al convent de Santa Anna de Barcelona.

Moxó, Lluís de

(Cervera, Segarra, segle XVIII – segle XIX)

Jurista. Fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí.

Fou fiscal de l’audiència de Xile. Caigué presoner dels argentins arran de les lluites d’independència.

Alliberat, fou regent de l’audiència de Càceres i ministre de la de Catalunya.

És autor de l’obra Entretenimientos de un prisionero de las provincias del Plata.

Moret, Josep

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult.

El 1675 actuà entre els prohoms que organitzaren la defensa de les costes del Principat enfront del perill naval francès.

Fou magistrat de l’Audiència de Barcelona. El 1704 era un dels qui gosaren confirmar per escrit el seu parer favorable al dret de secret que tenia el Consell de Cent per les seves deliberacions i fou cridat a Madrid com a mesura d’intimidació; així i tot, es mostrà favorable a la causa austriacista i el virrei Velasco el confinà per uns mesos a Girona.

En temps de Carles d’Àustria rebé el títol de ciutadà honrat i fou nomenat també regent (1707) i més tard simplement conseller del Principat al Consell d’Aragó. Conservà el càrrec durant tota la guerra de Successió i restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

Després de caure la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Moret, Faust

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Sota la dominació de Carles d’Àustria fou per un temps magistrat de l’Audiència de Barcelona.

En 1711 fou nomenat assessor jurídic del portantveus del governador del Principat, el qual era aleshores Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa.

Passà a Barcelona el gran setge borbònic de 1713-14.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats.

Moragas i Droz, Ròmul

(Barcelona, 3 gener 1836 – 1886)

Jurista i polític. Jutge a Arenys de Mar i a Barcelona i, des del 1874, va tenir el càrrec de registrador de la propietat en aquesta ciutat.

Presidí la Societat Barcelonesa d’Amics del País i en 1875-76 fou diputat a Corts pel partit liberal conservador.

Dirigí la “Gaceta del Notariado” i és autor de Legislación hipotecaria (1868), Novísima ley de Enjuiciamiento Civil (1873), en col·laboració amb J.M. Pardo i Novísima legislación hipotecaria (1877).

Montserrat, Guillem de

(Tarragona, segle XV – segle XVI)

Jurista. Vers el 1497 estudià a París.

Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l’església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione, imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae (Lió 1519).

Mont-rodon, Arnau de

(Taradell, Osona, vers 1285 – Girona, 21 novembre 1348)

Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon.

El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries.

Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi).

Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure’n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344).

És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs gironins erigida per ell.

Mont-ravà, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurista. Canonge sagristà de la Seu el 1426.

Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense.