(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Jurisconsult. Sota la dominació de Carles d’Àustria fou per un temps magistrat de l’Audiència de Barcelona.
En 1711 fou nomenat assessor jurídic del portantveus del governador del Principat, el qual era aleshores Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa.
Passà a Barcelona el gran setge borbònic de 1713-14.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats.
(Barcelona, 3 gener 1836 – 1886)
Jurista i polític. Jutge a Arenys de Mar i a Barcelona i, des del 1874, va tenir el càrrec de registrador de la propietat en aquesta ciutat.
Presidí la Societat Barcelonesa d’Amics del País i en 1875-76 fou diputat a Corts pel partit liberal conservador.
Dirigí la “Gaceta del Notariado” i és autor de Legislación hipotecaria (1868), Novísima ley de Enjuiciamiento Civil (1873), en col·laboració amb J.M. Pardo i Novísima legislación hipotecaria (1877).
(Tarragona, segle XV – segle XVI)
Jurista. Vers el 1497 estudià a París.
Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l’església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione, imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae (Lió 1519).
(Taradell, Osona, vers 1285 – Girona, 21 novembre 1348)
Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon.
El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere I, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries.
Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi).
Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III el Cerimoniós li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure’n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344).
És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs de la catedral gironina erigida per ell.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Jurista. Canonge sagristà de la seu de Barcelona el 1426.
Escriví diversos manuals de dret català, amb ordre alfabètic de matèries, per a ús d’advocats, una genealogia dels comtes de Barcelona i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense.
(Barcelona, segle XIII – Catalunya, després 1321)
Jurista. Professor a Bolonya i jutge a Barcelona.
És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges, escrita el segle XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis, que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1545 (Antiquiores), i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres.
(Catalunya, segle XIII – 1290)
Jurisconsult. Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257.
Va intervenir en les informacions i els consells dels lletrats barcelonins per a l’adaptació del dret foral català a Mallorca.
Fou conseller i procurador d’Alfons II el Liberal, per encàrrec del qual (1287) va començar la traducció al català d’una bíblia francesa; en morir, però, la deixà inacabada.
(Barcelona, vers 1585 – Vic, Osona, 6 abril 1653)
Jurista i historiador. Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i nét del primer marquès d’Aitona Francesc (I) de Montcada i de Cardona. Es doctorà a Barcelona en drets.
Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic (1639); s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral.
Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca (1648) i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria (1653).
És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable Episcopologio de Vich (Vic 1691, 1694), que arriba fins el 1570.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Jurista i eclesiàstic. Fou oficial i procurador del bisbe d’Urgell. El 1411, representant el Parlament de Catalunya, anà a Morella per intentar una solució d’arbitratge al greu conflicte que existia entre aquella vila i els pobles de la rodalia. Aconseguí que l’afer fos sotmès a l’arbitratge de Joan Desplà i Berenguer de Tagamanent.
Fou un dels tres parlamentaris autoritzats a organitzar un servei d’espionatge per tal que el Parlament de Catalunya tingués esment de fets esdevinguts en altres punts. El 1426 era canonge sacristà del capítol urgellenc.
Escriví en llatí una genealogia dels comtes de Barcelona titulada Privilegia civitatis Barcinon. Regum Aragoniae Genealogia i les obres Liber incharta ann. C. forma folii, Berengarii iterum, lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cataloniae ad relevamen laboris advocatorum ordina alphabeti ano MCDXXVI, i Constitutiones quaedam provinciae Tarraconensis.
(Catalunya, segle XVII)
Jurista. Era assessor de la Capitania General del Principat.
Comentà l’obra del seu col·lega Joan Pau Xetmar.
És autor de Discursos jurídicos sobre presas de armadores y bienes de enemigos naufragados y sobre saca de caballos, según las constituciones de Cataluña.
