Arxiu d'etiquetes: juristes

Penyafort, Ramon de

(Santa Margarida del Penedès, Alt Penedès, 1185 – Barcelona, 6 gener 1275)

Eclesiàstic, jurista i sant. Estudià i ensenyà retòrica i lògica a Barcelona. Va doctorar-se i professà dret (1216) a Bolonya.

Novament a Barcelona, fou nomenat canonge penitenciari, i l’any 1222 ingressà a l’orde de sant Domènec. El papa Gregori IX va cridar-lo a Roma amb l’encàrrec de reunir les Decretals.

El 1238 fou elegit mestre general de l’orde. Dos anys després hi renuncià per dedicar-se a la conversió de jueus i musulmans.

Va instituir escoles per preparar-hi missioners a Barcelona, Múrcia i Tunis. Contribuí a la fundació de l’orde de la Mercè.

Entre les seves obres hi ha Decretalium Gregorii pape IX, libri V (segona part del Corpus Juris Canonici),Summa de poenitentia, molt divulgada a l’edat mitjana, i Summa pastoralis.

Peguera, Lluís de

(Manresa, Bages, 1540 – el Bruc, Anoia, 8 juliol 1610)

Jurisconsult. Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova. Assessor del capità general de Catalunya i oïdor de l’Audiència de Barcelona.

És autor de diverses obres: Decisiones aureae Cathaloniae Senatus, Quaestiones in actu practico frequentiores in Barcinona, regio consilio criminali majore parte decisae, Aurea elegans repetitio, Quoniam per iniquum, Illustrationes feudales et emphyteuticales (1687) i Pràctica, forma i estil de celebrar Corts Generals a Catalunya (1682).

Pedrol i Rius, Antoni

(Reus, Baix Camp, 10 febrer 1910 – Madrid, 17 octubre 1992)

Advocat i jurista. S’establí a Madrid, on s’especialitzà en dret mercantil.

Degà del Col·legi d’Advocats de Madrid (des del 1973) i president del Consell General de l’Advocacia (des del 1974), es va distingir per la defensa de la professió i dels drets democràtics.

Els anys 1977-78 fou senador per designació reial.

Pau, Jaume

(Perpinyà, segle XV – Barcelona, 1466)

Jurista. Pare de Jeroni Pau.

Féu d’assessor jurídic de la cort d’Alfons IV el Magnànim. Visqué quatre anys a Mallorca. Féu també de conseller de Joan II, fins que aquest es posà contra el Principat.

Com que havia estat assessor jurídic del governador Requesens, en ésser detingut aquest, fou apartat del càrrec. Féu costat a la Generalitat.

Va escriure un tractat sobre dret romà i es consideren d’ell els treballs Notae de represaliis i De aliquibus quaestionibus quae artae fueruni occasione mortis regis Martini.

Pasqual, Josep -jurisconsult-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Advocat fiscal criminal, a Girona, el 1705 fou nomenat magistrat de la nova Audiència de Barcelona, que es tornà a crear quan vingué Carles d’Àustria.

El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat de Barcelona, on era quan Felip V l’assetjà sense aconseguir els seus propòsits. El 1709 organitzà a l’Empordà i a Vic les milicies populars.

El 1713 anà a Vic, poc temps abans de tancar-se el setge de Barcelona, per impedir que la ciutat quedés a mans dels borbònics, cosa que no aconseguí.

El 1714, quan caigué Barcelona, li van ésser confiscats els béns.

Parrella, Fortunat de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. Intervingué a les Corts de 1701-02, on fou un dels que dissentiren de l’actitud de Felip V.

El 1705, sota Carles d’Àustria, va ésser nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona i a les Corts de 1705-06 va rebre el títol nobiliari.

Quan, el 1706, Barcelona era amenaçada per les tropes de Felip V, fou un dels qui s’encarregà de recollir gent i pertrets per les comarques. Acomplí aquesta mateixa comesa l’any 1709, quan els francesos amenaçaven Vic.

Durant el setge de 1713-14 restà a Barcelona fins que la ciutat caigué.

Par i Pérez, Ildefons

(Barcelona, 1826 – 11 agost 1894)

Jurista i polític. Estudià dret a la Universitat de Barcelona, de la qual fou secretari general.

Fou alcalde de Barcelona, diputat provincial, degà del Col·legi de Notaris, lletrat consultor de l’ajuntament i de la diputació, president de la Societat Econòmica d’Amics del País, etc. Estava afiliat al partit liberal i innovà el dret de l’època.

Entre els seus estudis jurídics cal esmentar Redención de los censos enfitéuticos (1869) i Laudemios; algunas consideraciones sobre este gravamen enfitéutico (1889).

Fou el pare del filòleg Alfons Par i Tusquets.

Palou, Guerau de

(Barcelona, segle XIV – abans 1387)

Llicenciat en lleis. Formà part del consell reial que Pere III de Catalunya deixà a Barcelona perquè s’ocupés dels afers de la guerra quan s’embarcà cap a Sardenya el 1354.

Membre també del consell reial durant la guerra amb Castella, portà a terme una ambaixada prop del rei castellà el 1363 per tal d’obtenir la suspensió de les hostilitats.

El 1370 el rei l’envià a Sardenya amb instruccions per als oficials reials de Càller.

Posseïa la quadra de Vilanova.

Pabord, Guillem

(Areny de Noguera, Ribagorça, segle XIV – Lleida, després 1456)

(o Despabord, o Prepòsit) Jurista. Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor.

Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua, dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari, que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos iurisperitos Cathalonie super Usaticis Barchinone.

En col·laboració amb Esperandéu Cardona, escriví unes Additiones domini Iacobi de Calicio super Directorio suo pacis et tregue. És, a més, autor de repertori per ordre alfabètic i de diversos dictàmens o Dubia sobre les obligacions dels terratinents en les exaccions locals, i glosses i notes a comentaris dels doctors sobre el procés de pau i treva.

Una bona part dels seus manuscrits foren recollits per Antoni Agustí i passaren amb la seva biblioteca a El Escorial.

Ors i Pérez-Peix, Àlvar d’

(Barcelona, 14 abril 1915 – Pamplona, Navarra, 1 febrer 2004)

Especialista en dret romà. Fill d’Eugeni d’Ors, estudià a Madrid i a Roma.

Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago (1944) i a la de Navarra (1961).

Publicà diversos treballs, entre altres: Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano (1943), Epigrafía jurídica de la España romana (1953), Derecho privado romano (1968).