Arxiu d'etiquetes: juristes

Bertran, Pere -varis-

2 Respostes

Pere Bertran  (País Valencià, segle XIV)  Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Giner Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d’estudiar llurs drets.

Pere Bertran  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere de Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.

Pere Bertran  (Barcelona, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.

Bellvís -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Bellvís  (Catalunya, segle XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

Bartomeu de Bellvís  (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV)  Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.

Jaume de Bellvís  (Catalunya, segle XIII)  Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.

Pere de Bellvís  (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.

Becet, Pere

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Jurista. Revisà i glossà els treballs de Jaume Callís i altres jurisconsults sobre el dret constitucional de Catalunya.

Basset, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Jurista. Germà de Pere. Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume II d’Urgell (1413) i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial (1416-19).

Amb Narcís de Santdionis revisà la redacció definitiva dels Usatges, feta per Jaume Callís i Bonanat de Pere.

Fou conseller de Ferran I de Catalunya juntament amb el seu germà.

Barrera i Barnils, Joan

Deixa un comentari

(Teià, Maresme, segle XVIII – 1752)

Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic.

És autor d’alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d’anotacions diverses de caràcter erudit.

Bardaixí, Berenguer de

6 Respostes

(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)

Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.

Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.

Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.

Bardaixí, Abraham ben

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII)

Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu.

Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.

Bages, Joan Antic de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Saragossa ?, segle XV)

Jurista. Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on escriví, l’any 1437, Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió.

Avacés, Bartomeu

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVI)

Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses.

Asso y del Río, Ignacio Jordán de

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)

Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).

Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).