(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Jurista. Germà de Pere. Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume II d’Urgell (1413) i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial (1416-19).
Amb Narcís de Santdionis revisà la redacció definitiva dels Usatges, feta per Jaume Callís i Bonanat de Pere.
Fou conseller de Ferran I de Catalunya juntament amb el seu germà.
(Teià, Maresme, segle XVIII – 1752)
Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic.
És autor d’alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d’anotacions diverses de caràcter erudit.
(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)
Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.
Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.
Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.
(Catalunya ?, segle XIII)
Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu.
Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.
(Catalunya, segle XV – Saragossa ?, segle XV)
Jurista. Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on escriví, l’any 1437, Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió.
(Tarragona, segle XVI)
Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses.
(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)
Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).
Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).
(Barcelona, darreria segle X)
Jurista en temps de Borrell II de Barcelona.
Fou el principal organitzador de les llargues i costoses operacions de rescat per alliberar el gran nombre de ciutadans de Barcelona captius a Còrdova, després de la incursió d’Al-Mansur contra la ciutat en 985. La seva activitat en aquest sentit fou molt intensa.
(Barcelona, 1837 – 1896)
Jurista. Fundador de l’Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona.
Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.
(Barcelona, segle XIII)
Jurista hebreu. Deixà escrits notables, de caràcter filosòfic, i fou un excel·lent orador.
Era conegut per l’apel·latiu de Ciceró jueu.
Dades dels Països Catalans 