Arxiu d'etiquetes: juristes

Ginard, Onofre Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d’advocat fiscal i patrimonial i d’oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana.

El rei el nomenà regent del Consell d’Aragó, però morí abans d’ocupar aquest càrrec.

Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l’any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).

Gilart, Isidre Aparici *

Deixa un comentari

Veure> Isidor Aparici i Gilart  (jurista i eclesiàstic valencià, 1633-1711).

Gil i Osorio, Ramon

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)

Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.

Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).

Giginta i Mestre, Francesc

2 Respostes

(Perpinyà, segle XVI – 1569)

Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.

Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).

Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i:

Giginta, Francesc -varis-

2 Respostes

Francesc Giginta  (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453)  Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522)  Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).

Garcia i Domènech, Joaquim

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)

Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid.

És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.

Gamundí i Penya, Joan

2 Respostes

(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)

Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).

D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.

Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.

Gallego, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Jurisconsult. És autor d’un Responsum in causa sindicatus.

Gadea i Orozco, Vicent

Deixa un comentari

(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)

Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.

El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou senador per València (1899-1904).

Furs de València

15 Respostes

(País Valencià, 1261)

Recopilació o codi dels dret valencià medieval.

Catalunya i Aragó havien volgut implantar els seus respectius furs al regne de València; però els Furs de València en van ésser totalment independents. Jaume I el va concedir a la ciutat de València l’any 1240, anomenat en principi Costum de València. Va ésser el primer document jurídic en català.

Successivament ampliat, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, i adquirí un caràcter territorial unificant els furs locals. La primera edició feta en català, impresa a València per Lambert Palmart és del 1482.

Entre 1950 i 1967 se’n va publicar la versió llatina, Fori Antiquii Valentiae o Furs de Jaume I, i el 1970 el lingüista Germà Colón en va iniciar una edició catalana completa crítica, de la qual han aparegut dos volums.