Arxiu d'etiquetes: juristes

Furs de València

16 Respostes

(País Valencià, 1261)

Recopilació o codi dels dret valencià medieval.

Catalunya i Aragó havien volgut implantar els seus respectius furs al regne de València; però els Furs de València en van ésser totalment independents. Jaume I el va concedir a la ciutat de València l’any 1240, anomenat en principi Costum de València. Va ésser el primer document jurídic en català.

Successivament ampliat, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, i adquirí un caràcter territorial unificant els furs locals. La primera edició feta en català, impresa a València per Lambert Palmart és del 1482.

Entre 1950 i 1967 se’n va publicar la versió llatina, Fori Antiquii Valentiae o Furs de Jaume I, i el 1970 el lingüista Germà Colón en va iniciar una edició catalana completa crítica, de la qual han aparegut dos volums.

Fullana, Miquel

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)

Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.

Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).

Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.

Frígola, Simó

1 Resposta

(València, segle XVI)

Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585.

El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa.

Fossà, Francesc de

1 Resposta

(Perpinyà, 1726 – 1789)

Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.

Fornari i Bibiloni, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1811)

Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l’obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.

Font i Llambies, Joan

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca, 14 maig 1696 – 4 setembre 1772)

Doctor en ambdós drets. Germà de Jaume. Fiscal i assessor del tribunal de la governació de Menorca en temps d’ocupació britànica.

Autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc., de la isla de Menorca, inèdit.

Flores i Valls, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 1829 – 1892)

Jurista. És autor de diversos treballs professionals.

Fiter i Rossell, Antoni

3 Respostes

(Ordino, Andorra, 6 maig 1706 – Barcelona, 28 octubre 1748)

Doctor en dret. Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra.

És autor de la important recopilació històrico-jurídica anomenada el Manual Digest (1748), escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General de les Valls d’Andorra.

Fiol i Estada, Joaquim

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1725 – 1790)

Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d’Advocats de Palma de Mallorca (1779).

És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època.

Fiol i Cantallops, Sebastià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1752)

Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica.

Deixà escrites bones al·legacions jurídiques.