Arxiu d'etiquetes: juristes

Gamundí i Penya, Joan

(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)

Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).

D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.

Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.

Gallego, Joan

(Catalunya, segle XVIII)

Jurisconsult. És autor d’un Responsum in causa sindicatus.

Gadea i Orozco, Vicent

(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)

Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.

El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou senador per València (1899-1904).

Furs de València

(País Valencià, 1261)

Recopilació o codi dels dret valencià medieval.

Catalunya i Aragó havien volgut implantar els seus respectius furs al regne de València; però els Furs de València en van ésser totalment independents. Jaume I el va concedir a la ciutat de València l’any 1240, anomenat en principi Costum de València. Va ésser el primer document jurídic en català.

Successivament ampliat, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, i adquirí un caràcter territorial unificant els furs locals. La primera edició feta en català, impresa a València per Lambert Palmart és del 1482.

Entre 1950 i 1967 se’n va publicar la versió llatina, Fori Antiquii Valentiae o Furs de Jaume I, i el 1970 el lingüista Germà Colón en va iniciar una edició catalana completa crítica, de la qual han aparegut dos volums.

Fullana, Miquel

(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)

Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.

Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).

Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.

Frígola, Simó

(València, segle XVI)

Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585.

El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa.

Fossà, Francesc de

(Perpinyà, 1726 – 1789)

Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.

Fornari i Bibiloni, Antoni

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1811)

Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l’obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.

Font i Llambies, Joan

(Ciutadella, Menorca, 14 maig 1696 – 4 setembre 1772)

Doctor en ambdós drets. Germà de Jaume. Fiscal i assessor del tribunal de la governació de Menorca en temps d’ocupació britànica.

Autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc., de la isla de Menorca, inèdit.

Flores i Valls, Josep

(Girona, 1829 – 1892)

Jurista. És autor de diversos treballs professionals.