Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Bajoles

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Antiga comanda hospitalera. La casa de Sant Vicenç de Bajoles, l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castellrosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172.

La successió de comanadors (el primer conegut és del 1211) s’allargà fins a la Revolució Francesa (1790).

Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà.

Baixa Ribagorça, la *

2 Respostes

Antiga comarca, actualment considerada com una subcomarca de la Ribagorça.

Baix Guadalaviar

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Departament amb capital a València, creat el 1810 per Napoleó. Comprenia la part central del País Valencià, des del riu Segarra fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.

En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I Bonaparte el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València.

Calaceit (Matarranya)

5 Respostes

Municipi del Matarranya (Franja de Ponent): 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014)

(cast: Calaceite) Situat entre les conques dels rius d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats complementades per altres d’agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l’agricultura. Ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d’origen islàmic; hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan segle XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l’interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan segle XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l’orde de Calatrava.

1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (segles -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d’una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Bages, vegueria de *

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XVIII)

Nom amb el qual ha estat també coneguda la vegueria de Manresa.

Borriana (Plana Baixa)

58 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià): 47,22 km2, 13 m alt, 34.783 hab (2014)

(cast: Burriana) Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord.

Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s’alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrere per l’exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l’agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L’increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l’església parroquial de Sant Salvador, amb absis gòtic del segle XIII, l’antic convent de la Mercè i el Museu Històric Municipal (1967).

Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, hi ha els santuaris de l’Ecce Homo i de la Misericòrdia, la parròquia rural de Santa Bàrbara, el barri de l’estació de Borriana, els barris marítims del Grau de Borriana i del Port de Borriana, i la colònia del Millars.

HISTÒRIA.- L’any 1094 fou firmat a la ciutat el pacte de Borriana d’ajuda mútua entre el Cid i el rei Pere I d’Aragó i de Navarra. Després Jaume I de Catalunya va conquerir Borriana l’any 1233. Els templers hi crearen la comanda de Borriana, que passà a l’orde de Montesa. Fou la població més important de la Plana, anomenada també plana de Borriana. Es negà a sumar-se a la revolta de les Germanies (1520). El paludisme, produït pels conreus d’arròs, en provocà la decadència, la qual només fou resolta amb el sanejament de la zona al final del segle XVIII i la introducció del conreu de cítrics al segle XIX.

Enllaços web: Ajuntament – Gegants i Cabuts – Institut Jaume I

Bompàs (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012)

(ant: Malpàs) Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d’embalatges per a fruita i d’una empresa d’instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys.

El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a la riba d’un canal d’irrigació, va adoptar el nom actual al segle XIII arran de la construcció d’un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan.

Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l’antic castell de Bompàs.

Bétera (Camp de Túria)

31 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014)

Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s’hi cultiven productes d’horta (taronges i hortalisses); de secà s’hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el segle XX.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Puríssima Concepció i el castell de Bétera (o dels Boïl), d’origen islàmic i en molt bon estat de conservació.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caseriu de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

Des de la conquesta cristiana (1237) va pertànyer a l’orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bétera.

Enllaç web: Ajuntament

Beseit (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 96,78 km2, 579 m alt, 583 hab (2014)

(cast: Beceite) Situat a la vall alta del Matarranya, afluent de l’Ebre, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena, al vessant nord-occidental dels ports de Beseit, al sud-est de Vall-de-roures. A la zona muntanyosa del terme abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses). És important la ramaderia, principalment ovina. Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària. La tradicional indústria paperera ha perdut gran part de la seva importància, un fet que ha estat la causa principal de la davallada de població, iniciada al començament del segle XX.

La vila, situada a la banda dreta del Matarranya, és d’origen islàmic. Fou donada a l’orde de Calatrava, del qual esdevingué una de les comandes (comanda de Beseit).