Arxiu d'etiquetes: jerònims/es

Francesc de Santa Bàrbara

(Olalla, Aragó, 4 març 1731 – València, 5 gener 1802)

Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina.

Després de professar en l’orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l’església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest.

Traduí del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón.

Dempere, Joaquim

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, segle XVIII – País Valencià, 1808)

Religiós jerònim. Fou general de l’orde i autor d’un tractat sobre el culte pasqual.

Cotalba

(Alfauir, Safor)

Antic monestir (Sant Jeroni de Cotalba, o Sant Jeroni de Gandia) de monjos jerònims, situat sobre un turó, a l’esquerra del riu de Vernissa.

Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba, de població musulmana, pel duc Alfons I de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament.

El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó i de Ribagorça li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València.

A la desamortització del 1835 fou dissolta definitivament la comunitat (aleshores 33 religiosos). Els ornaments i els objectes sagrats foren dipositats a la parròquia de Ròtova, i el convent i les propietats adquirides en llur major part per Tomàs Trenor, a la família del qual pertany encara el monestir. Dins el recinte emmurallat, a l’entrada, hi ha una antiga torre de defensa.

L’església, gòtica, conserva la portada i el campanar en bon estat, també està molt ben conservat el claustre, de dues plantes, la primera, gòtica, i la superior, renaixentista. No es conserven les notables pintures què el monjo Nicolau Borràs decorà el claustre i l’església. Cal destacar l’interessant aqüeducte, en bon estat de conservació, de factura gòtica, que condueix l’aigua de la font de Batlamala.

Actualment les dependències del monestir són utilitzades com a residència privada.

Bellvís de Montcada i Escrivà de Romaní, Jeroni

(Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – València, 1735)

Predicador. Germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida. De l’orde de sant Jeroni (1685), fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalano-aragonesa.

Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II (1701) i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Borbó (1714).

Andreu, Clara

(Palma de Mallorca, 4 desembre 1596 – Inca, Mallorca, 24 juny 1628)

Religiosa. Residia al monestir de les Jerònimes d’Inca. Es féu famosa a l’illa per les penitències a què se sotmetia.

Fou obert un informe sobre aquesta qüestió un any abans de la seva mort.

Torrents i Vinyes, Marià

(Vic, Osona, 1779 – 1823)

Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra.

Fou poeta en català.

Teixidor, Jaume

(Arenys de Munt, Maresme, segle XVII – Sant Jeroni de la Murtra, Barcelonès, 1665)

Compositor i frare jerònim. El 1627 prengué l’hàbit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

És autor de diverses composicions d’inspiració religiosa.

Tayà, Bernat

(Elna, Rosselló, segle XVII – Catalunya, 1699)

Frare jerònim. Professà, el 1654, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on féu una tasca molt estimable ordenant l’arxiu.

Destacà com a orador sagrat i tingué un bon prestigi.

Monllor, Joan Baptista -jerònim-

(Catalunya, segle XVI)

Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra.

Tingué fama pels seus coneixements de geografia i cosmografia.

Marsal -varis bio-

Anton Marsal  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d’obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.

Jacint Marsal  (Vic, Osona, segle XVIII)  Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l’església de l’hospital (1748-53).

Joan Marsal  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d’autors francesos i italians, que tingué força èxit.

Llucià Marsal  (Vic, Osona, segle XVII)  Religiós. És autor d’obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.

Miquel Marsal  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII)  Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l’escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.