Arxiu d'etiquetes: jaciments

talaiòtic -a

15 Respostes

(Illes Balears)

Civilització indígena de la darreria de l’edat del bronze.

El seu origen és poc clar, bé que hi ha certa continuïtat amb l’etapa balear anterior, i se suposa que contribuí a desenvolupar-la l’arribada de gent nova, com semblen demostrar les similituds dels talaiots amb els nurags sards, les torres de Còrsega i altres monuments cìclops dels pobles mediterranis.

La cultura talaiòtica tenia la base econòmica en l’agricultura i la pesca, el centre de la vida eren els diversos poblats, i en són coneguts monuments sepulcrals (com les navetes) i santuaris. Destaca, però, la no adopció del torn ceràmic, fet que contrasta amb la majoria d’altres pobles mediterranis.

talaiot

13 Respostes

(Illes Balears)

Monument megalític. Consisteix en una torre o talaia construïda a base de grans blocs de pedra. Daten de la darreria de l’edat del bronze a l’època romana; a Mallorca n’hi ha més de 1.000 i a Menorca uns 500.

Són construccions de tècnica ciclòpia, generalment de planta circular o el·líptica, bé que n’hi ha de base quadrada; solen tenir doble mur, amb un replà intern de pedres i terra. La coberta és a base de grans lloses, que generalment s’aguanten en una gruixuda pilastra que hi ha al mig.

Solana, jaciment de la

1 Resposta

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys.

Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats: gastròpodes, ostracodes i bivalves; i també restes de vertebrats: peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures. El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre.

Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures. Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents: Telmatosaurus, Orthomerus i Pararhabdodon. Les restes de dinosaure de la Solana són similars a les trobades a Tricouté (França).

Serreta d’Alcoi, poblat ibèric de la

6 Respostes

(Alcoi, Alcoià)

Poblat i santuari ibèric (santuari ibèric de la Serreta d’Alcoi), en un contrafort de la serra de l’Ull del Moro, a llevant de la ciutat. Han estat parcialment excavats en diverses etapes: Camil Visedo (1921-23), Vicent Pascual (1956) i Miquel Tarradell (1968). Els materials es conserven al Museu d’Alcoi.

El poblat tingué una primera fase (segles V-IV aC), però les restes conservades (cases, carrers) corresponen als segles III-II aC. Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC. Es destaca la troballa de diverses plaques de plom (ploms de la Serreta d’Alcoi) escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec (jònic) i les altres amb l’alfabet ibèric.

El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon al tipus de santuari de lloc alt, gairebé sense construccions. És famós pel fet d’haver donat la millor i més abundant col·lecció de terracotes ibèriques, representant sobretot figures femenines (potser la Deessa Mare), però també masculines. Continuà en època romana, després de l’abandó del poblat, fins al segle IV dC.

Els treballs realitzats durant els anys 1980 i 1990 permeteren reevaluar les característiques del jaciment i la seva funció en el poblament ibèric de la zona. Les dades obtingudes indiquen que en el decurs del segle III aC el poblat experimentà un gran creixement, cosa que, juntament amb la presència d’un important santuari, un ús habitual de l’escriptura i una important renovació de les fortificacions, indica que era el nucli més important de l’Alcoià.

Sec, el -vaixell-

Deixa un comentari

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Derelicte situat prop de l’illot del Sec. És datat de la meitat del segle IV aC i és l’únic d’aquesta cronologia a la Mediterrània occidental.

Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques. Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica.

Sarsa, cova de la -Vall d’Albaida-

Deixa un comentari

(Bocairent, Vall d’Albaida)

Cova, que fou habitada intensament durant el neolític i que ha proporcionat un dels conjunts més importants de ceràmica neolítica, impresa (cardial i afins), del País Valencià.

Fou excavada vers el 1925 per F. Ponsell, d’Alcoi, i publicada per Julià San Valero (1950). Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.

Sant Vicent d’Alcaidús

1 Resposta

(Alaior / Maó, Menorca)

Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.

Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura.

El poblat continuà habitat durant l’època romana.

Sant Vicent, necròpolis de la cala de

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon milenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.

Començades a estudiar el 1856 (Martorell i Peña), foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic W.I. Hemp (1927), que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material.

Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals.

Sant Miquel de Llíria, poblat ibèric de

3 Respostes

(Llíria, Camp de Túria)

Antic poblat (269 m alt), sobre un turó, prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana. El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria. A l’edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.

L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València (dirigides per Lluís Pericot, Isidre Ballester i Domènec Fletcher), que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d’Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al segle VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (segles III-I aC).

El 1995 Helena Bonet publicà la monografia de les campanyes antigues d’excavació El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, on donà a conèixer materials inèdits, l’estudi de l’urbanisme de la ciutat i l’organització del territori, que la capitalitat d’Edeta-Llíria jerarquitzà.

Sant Antoni de Calaceit

1 Resposta

(Calaceit, Matarranya)

Poblat ibèric. Situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al sud del poble. És un dels més grans i més ben coneguts de la comarca.

Excavat extensament pel Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Pere Bosch i Gimpera (1915-19) i publicat en detall per Francesca Pallarès (1965).

És protegit per una bona muralla; conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents. Fou habitat durant els segles V-III aC. Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona.