(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Poble, al centre de la badia d’Alcúdia. L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1958.
A partir del darrer terç del segle XIX hi foren construïdes cases d’estiueig, origen de la població, que ha esdevingut un centre turístic important (28 establiments hotelers amb 2.770 places).
A l’est del poble hi ha la important necròpolis de son Real.
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 67,10 km2, 118 m alt, 31.828 hab (2014)
(o la Vall-llarga o la Vall del Duc) Situat a la vall d’Uixó, accidentat al nord pels vessants de la serra d’Espadà, a les ribes del Belcaire, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre.
Es conrea gran part del territori municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els garrofers (secà) i els de cítrics (regadiu). La indústria ocupa una gran part de la població activa total; hi sobresurt la fabricació de calçat, desenvolupada a partir del 1940, i de la qual s’havia convertit en un dels primers centres productors. Increment del turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens (immigració).
La ciutat és a l’esquerra del riu, dividida en dos sectors: el Poble de Dalt, amb l’església parroquial de l’Àngel Custodi (segles XVII-XVIII) i el Poble de Baix, amb l’església parroquial de l’Assumpció, amb portada i campanar barroc (segle XVIII), i el palau dels ducs de Medinaceli. Santuari de Sant Josep.
Poblat ibèric de la Punta d’Orlei i altres restes prehistòriques per tot el terme municipal.
Fou centre de la fillola de la Vall d’Uixó, que depenia de la jurisdicció del castell d’Uixó.
Enllaços web: Ajuntament – Penya Cicloturísta
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 80,51 km2, 270 m alt, 6.609 hab (2016)
(cast: Turís) Situat a la vall dels Alcalans, comprèn l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Foia de Bunyol, i és regat, al sector meridional, pel riu Magre.
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigua del riu derivada per mitjà de sèquies. Els conreus més estesos són els de tarongers, arbres fruiters i hortalisses als sectors de regadiu, i els de garrofers, oliveres i en especial vinya a les àrees de secà (cooperativa vinícola); el vi de Torís és molt apreciat. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. La indústria és molt diversificada, sobretot la de fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Àrea comercial de València.
La vila, d’origen islàmic, és al sector septentrional del terme; l’antiga església parroquial dels Dolors fou restaurada modernament; l’actual (la Nativitat) fou bastida en 1767-77.
Dins el terme han estat trobades un bon nombre de restes romanes. El terme també comprèn les caseries de Cortitxelles i de Calabarra, i el despoblat de Serra.
Enllaç web: Ajuntament
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Assentament fenici arcaic, a la costa meridional de l’illa. S’hi establí entre la primera meitat del segle VII i el començament del segle VI aC.
Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d’un port. Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular. S’hi han reconegut instal·lacions metal·lúrgiques destinades a l’obtenció de ferro i de plata.
Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon i Torres.
Cala de la costa meridional de l’illa, a llevant de la cala en Porter.
Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral (prop d’un centenar) i inscripcions rupestres d’època romana.
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 42,25 km2, 464 m alt, 489 hab (2015)
Situat als vessants de la serra de Vall d’Angel i a les ribes de la riera de Tírig, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.
L’activitat econòmica és basa en l’agricultura, que ocupa bona part del territori, i és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi i moresc), els ametllers i les oliveres. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura (ametlles). Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila es troba al centre d’un pla, envoltat de muntanyes; de l’església parroquial de la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara.
El barranc de la Valltorta conté un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.
Enllaç web: Ajuntament
Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes.
Prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu Arqueològic de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d’animals.
El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatà, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)
(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.
Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.
El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).
En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.
El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.
Naveta d’habitació situada a l’illa. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar.
Es una de les poques construccions d’aquest tipus que han estat documentades a l’illa. Fou utilitzada entre el final del segle XVIII i el segle XIII aC.
Turó que tanca pel sud la platja de la població (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari. Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica (segles III-I aC).
A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altra poblat ibèric, potser una mica més antic.
Dades dels Països Catalans 