(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)
Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.
Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).
(Igualada, Anoia, 1823 – Barcelona, 1879)
Industrial.
Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida.
Fou el pare de Joaquim Jover i Costas, que el succeí.
(Barcelona, 30 maig 1854 – 4 octubre 1922)
Industrial. Fill de Joan Jover i Serra.
Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare.
A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896).
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Fabricant d’aiguardents. El 1801 començà a treballar en la realització d’un nou model d’alambí. La Junta de Comerç el subvencionà amb 5.000 rals anuals.
El 1814 instal·là el model, ja experimentat i perfeccionat, en una firma de Sant Sadurní d’Anoia, on l’alambí demostrà la seva gran capacitat de destil·lació. El model es difongué ràpidament amb excel·lents resultats.
No seria superat fins a un quart de segle més tard, quan Pau Boada assolí amb un nou alambí els 35 graus Bartier.
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant.
Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctric a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
(Barcelona, 1824 – 1885)
Mestre fonedor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi.
Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats.
Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món.
(Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)
Industrial.
Partidari de la independència cubana i de l’aboliment de l’esclavitud, fou perseguit perquè era simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes.
Els seus fills moriren als EUA perseguits pel seu ideari independentista.
(Barcelona, 8 maig 1845 – 20 febrer 1918)
Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades.
Publicà bon nombre d’obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos… (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
(Torredembarra, Tarragonès, 20 setembre 1769 – 29 juny 1837)
Industrial. Nét cinquè de Gabriel Güell.
Passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es féu ric. Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya.
Fou el pare de Joan Güell i Ferrer.
(Barcelona, 1873 – Arenys de Munt, Maresme, 1 agost 1936)
Industrial i polític.
Membre del segon congrés de la Confederació Patronal celebrat a Barcelona. Presidí la Federació Patronal Catalana (1919-20), en plena línia amb els obrers.
Elements no identificats l’agrediren el 5 de febrer de 1920.
Morí assassinat.
Dades dels Països Catalans 