(Reus, Baix Camp, 22 maig 1815 – Meliana, Horta, 25 abril 1879)
Industrial. Residí gairebé sempre al País Valencià, on emprengué diversos negocis.
El més important fou la instal·lació (1862) a Meliana d’una important fàbrica de mosaic, amb tècnica importada d’Anglaterra.
La seva producció de taulellets policromats tingué un gran ús en l’arquitectura del seu temps.
(Girona, 1853 – San José, Costa Rica, 1920)
Industrial i periodista. Es dedicà a diverses activitats financeres, entre les quals cal esmentar sobretot algunes de relacionades amb empreses ferroviàries.
Després emigrà a Costa Rica (1895), on, entre altres activitats en pro dels interessos de Costa Rica i també dels interessos materials i personals dels espanyols que hi residien, es dedicà al periodisme, principalment al diari “La República”, del qual fou director i, posteriorment, propietari.
Ocupà llocs a l’administració de Costa Rica, com ara el de director de la Impremta Nacional i de “La Gaceta Oficial”.
Havent tornat a Barcelona per qüestions de salut, hi fou cònsol de Costa Rica durant bastant de temps.
Treballà en l’organització de l’Exposició del Llibre Català que tingué lloc a Barcelona durant el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
Deixà molts manuscrits d’extensió considerable.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Fabricant d’indianes. Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí, a la fàbrica del qual treballà. El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte.
Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de balls de patacada, pel tracte familiar que s’hi estilava.
Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona.
(Barcelona, 1853 – 2 agost 1927)
Industrial i col·leccionista d’art. Succeí al seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny, en la direcció de l’empresa tèxtil de la família.
Fou remarcable la seva tasca en algunes activitats financeres.
Va formar una magnífica col·lecció de pintura, estatuària, orfebreria i mobiliari dels segles XIV i XV.
El seu germà Manuel Muntadas i Rovira (Barcelona, segle XIX – segle XX) fou escriptor, autor de Balades wagnerianes (1910) i Probable origen català de les llegendes del Sant Graal (1910).
(Igualada, Anoia, 1816 – Barcelona, 4 març 1880)
Industrial. Era fill de Maties Muntadas i Font. Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial (1847).
Defensà les activitats proteccionistes; formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels Ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona.
El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana. Fou diputat provincial i regidor.
Foren fills seus Maties i Manuel Muntadas i Rovira.
(Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 8 abril 1879 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 5 juliol 1965)
Filantrop i industrial.
Posseïdor d’una gran fortuna, vers el 1955 féu donació a la diputació provincial de Barcelona de 40 milions de pessetes per a la construcció d’un complex residencial per a ancians i orfes, a Barcelona, que fou inaugurat el 1958 i que duu el nom de la seva muller, Anna Gironella de Mundet, i és conegut popularment amb el nom de Llars Mundet.
(Barcelona, 1876 – 1960)
Industrial i dirigent esportiu.
Hereu de l’empresa tèxtil cotonera Montalfita SA, l’engrandí i desenvolupà.
El 1946 fou elegit president del Club de Futbol Barcelona, el qual dugué a una etapa d’esplendor (contractació de L. Kubala, temporada de les cinc copes, etc). Cessà el 1953.
El seu fill fou Agustí Montal i Costa.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1814 – Barcelona, 1874)
Industrial. Estudià química a l’escola de la Junta de Comerç.
Renovà la indústria de teixits, sobretot pel que fa als tints, substituint els colorants inorgànics pels orgànics.
Muntà indústries de corbates i fabricà àcid sulfúric.
Fou un dels delegats catalans a Madrid per gestionar els aranzels.
(Barcelona, 1 maig 1888 – 23 desembre 1970)
Escultor, assagista i industrial. Fill de Ramon Monegal i Nogués, que succeí a l’empresa Myrurgia.
Format a l’Escola d’Art Galí fou un dels representants més típics del noucentisme català. Practicà primer el dibuix (era col·laborador artístic a “Or i Grana”) i la pintura.
Passà a l’escultura, treballant primer de forma autodidàctica i després juntament amb Josep Clarà.
Formà part de Les Arts i els Artistes i dirigí la secció d’escultura de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
D’entre les seves obres destaquen Dona pentinant-se, Dona asseguda, La Pau o la imatge de Santa Anna de la parròquia barcelonina del mateix nom.
(Barcelona, 2 febrer 1862 – 1925)
Eclesiàstic. Germà de Josep i de Trinitat. Catedràtic d’oratòria sagrada del seminari conciliar de Barcelona, on formà diversos predicadors.
Publicà obres de tema religiós, obres de text, com ara Compendio de patrología y patrística… (1908), reeditat sovint i traduït a l’italià (1914), La predicación cristiana (1919), etc.
Un altre germà seu fou Ramon Monegal i Nogués (Barcelona, 1861 – 1920) Industrial. Creà una fàbrica de perfums que el seu fill Esteve Monegal i Prat, convertí en la fàbrica Myrurgia.
Dades dels Països Catalans 