Arxiu d'etiquetes: il·lustradors/es

Foix i Prats, Marià

(Barcelona, 2 gener 1856 – 29 març 1914)

Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas.

Col·laborà a diversos setmanaris (“L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Artística”) i revistes (“Blanco y Negro”), etc.

És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista.

Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca “Arte y Letras”.

Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme.

Eude

(Catalunya, segle X)

Il·luminadora. Monja miniaturista.

Autora, amb el monjo Emeterius, del Beatus de Girona (975), que realitzaren, probablement, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i que és una de les obres mestres de la miniatura mossàrab.

Clapera i Argelaguer, Pere

(Sant Fruitós de Bages, Bages, 12 abril 1906 – 1984)

Pintor, dibuixant i il·lustrador.

Col·laborà a “La Novel·la d’Ara” (1923) i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada.

Calders i Arús, Vicenç

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 – Barcelona, 1969)

(o Caldes)  Escriptor i grafista. Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a “La Tralla” i “Catalana”, generalment amb pseudònim.

És autor d’obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d’hivern, de Shakespeare (1909).

Fou el pare de l’escriptor Pere Calders i Rossinyol.

Bayés i de Luna, Pilar

(Vic, Osona, 21 abril 1941 – )

Pilarín Bayés”  Dibuixant il·lustradora. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1959-64).

Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia.

Col·laboradora de la revista “Cavall Fort” des del començament, ha il·lustrat sobretot llibres infantils i juvenils, però també auques i cartells.

Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també de caricaturista en diverses publicacions (“Oriflama”, “El 9 nou”, “El Correo Catalán”, etc.).

Batllori i Jofré, Antoni

(Barcelona, 14 març 1915 – 30 setembre 1999)

Dibuixant il·lustrador. Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda.

Publicà dibuixos i acudits a “En Patufet”, “L’Esquitx”, “Pocholo”, “TBO”, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el “TBO” i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com “Els Infants” (1956) o el seu “Patufet” (1970).

Ha il·lustrat llibres, ha realitzat ex-libris i ha intervingut en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats.

Ballester i Arbonès, Arnal

(Barcelona, 27 gener 1955 – )

Dibuixant i grafista. Llicenciat en filosofia i lletres (història), féu estudis a l’Escola Massana (de la qual fou professor) i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

Es donà a conèixer com a humorista gràfic a “El Papus” i “Por favor”, i ha col·laborat en d’altres revistes i diaris. S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells.

Com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’il·lustració d’Apa o Ricard Opisso.

Entre les seves obres destaquen Les onades (1987), Pim, pam, pum, poma (1989), Simón el dragón (1991), Poesies de Joan Salvat-Papasseit (1991), Gabriel Ernest (1992) i Els artístics casos d’en Fricandó (1992).

Balaguer i Julià, Marta

(Barcelona, 19 abril 1953 – )

Il·lustradora. Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona.

A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses. Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques.

La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen entre d’altres, En Jaumet de les xanques (1980), El petit Polzet (1981), Pau i Pepa fan vacances (1983), el Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies (1986, amb text de David Cirici) i Quin dia més ggggrrr (1988).

L’any 1985 obtingué el premi de la Crítica Serra d’Or i el premi Apel·les Mestres.

Asensio i Saurí, Agustí

(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 abril 1949 – Barcelona, 1 agost 1994)

Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños.

Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966).

Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d’Or (1983 i 1986), l’Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988.

Vilanova i Roset, Joan

(Manresa, Bages, 1908 – 21 agost 1990)

Dibuixant, il·lustrador i escriptor. Féu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil amb treballs en revistes com “El be negre”, “L’om”, “El dia”, “Ave Maria” i altres.

Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana. Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda (cartells i programes de la festa major).

La seva obra cabdal és una llarga sèrie de dibuixos per a una edició il·lustrada del Cançoner Català (en tres volums, publicats des del 1980). Féu també ex-libris, caplletres i durant els anys 1950 escriví algunes obres literàries en català i castellà: L’auca de la séquia, L’àngel de Nadal, El corso fiero i altres.

L’any 1980 hom organitzà a Manresa una exposició antològica de la seva obra. El 1985 publicà Dibuixos d’una època, on aplegava l’obra realitzada per al bisbat de Solsona entre el 1949 i el 1951.