(Sant Fruitós de Bages, Bages, 12 abril 1906 – 1984)
Pintor, dibuixant i il·lustrador.
Col·laborà a “La Novel·la d’Ara” (1923) i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 – Barcelona, 1969)
(o Caldes) Escriptor i grafista. Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a “La Tralla” i “Catalana”, generalment amb pseudònim.
És autor d’obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d’hivern, de Shakespeare (1909).
Fou el pare de l’escriptor Pere Calders i Rossinyol.
(Vic, Osona, 21 abril 1941 – )
“Pilarín Bayés” Dibuixant il·lustradora. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1959-64).
Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia.
Col·laboradora de la revista “Cavall Fort” des del començament, ha il·lustrat sobretot llibres infantils i juvenils, però també auques i cartells.
Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també de caricaturista en diverses publicacions (“Oriflama”, “El 9 nou”, “El Correo Catalán”, etc.).
(Barcelona, 14 març 1915 – 30 setembre 1999)
Dibuixant il·lustrador. Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda.
Publicà dibuixos i acudits a “En Patufet”, “L’Esquitx”, “Pocholo”, “TBO”, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el “TBO” i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com “Els Infants” (1956) o el seu “Patufet” (1970).
Ha il·lustrat llibres, ha realitzat ex-libris i ha intervingut en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats.
(Barcelona, 27 gener 1955 – )
Dibuixant i grafista. Llicenciat en filosofia i lletres (història), féu estudis a l’Escola Massana (de la qual fou professor) i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.
Es donà a conèixer com a humorista gràfic a “El Papus” i “Por favor”, i ha col·laborat en d’altres revistes i diaris. S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells.
Com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’il·lustració d’Apa o Ricard Opisso.
Entre les seves obres destaquen Les onades (1987), Pim, pam, pum, poma (1989), Simón el dragón (1991), Poesies de Joan Salvat-Papasseit (1991), Gabriel Ernest (1992) i Els artístics casos d’en Fricandó (1992).
(Barcelona, 19 abril 1953 – )
Il·lustradora. Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona.
A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses. Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques.
La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen entre d’altres, En Jaumet de les xanques (1980), El petit Polzet (1981), Pau i Pepa fan vacances (1983), el Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies (1986, amb text de David Cirici) i Quin dia més ggggrrr (1988).
L’any 1985 obtingué el premi de la Crítica Serra d’Or i el premi Apel·les Mestres.
(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 abril 1949 – Barcelona, 1 agost 1994)
Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños.
Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966).
Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d’Or (1983 i 1986), l’Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988.
(Manresa, Bages, 1908 – 21 agost 1990)
Dibuixant, il·lustrador i escriptor. Féu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil amb treballs en revistes com “El be negre”, “L’om”, “El dia”, “Ave Maria” i altres.
Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana. Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda (cartells i programes de la festa major).
La seva obra cabdal és una llarga sèrie de dibuixos per a una edició il·lustrada del Cançoner Català (en tres volums, publicats des del 1980). Féu també ex-libris, caplletres i durant els anys 1950 escriví algunes obres literàries en català i castellà: L’auca de la séquia, L’àngel de Nadal, El corso fiero i altres.
L’any 1980 hom organitzà a Manresa una exposició antològica de la seva obra. El 1985 publicà Dibuixos d’una època, on aplegava l’obra realitzada per al bisbat de Solsona entre el 1949 i el 1951.
(Barcelona, 25 agost 1927 – 7 abril 1998)
Grafista, il·lustrador i dissenyador tipogràfic. Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, instal·lat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc.
Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics: el tipus “Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville.
Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional.
Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns pressupòsits de neta arrel racionalista.
(Barcelona, 23 abril 1846 – 21 gener 1928)
Dibuixant il·lustrador i paisatgista. De formació autodidàctica, gràcies a la seva habilitat aviat va ésser admés al taller de Martí i Alsina, on complementà l’aprenentatge. Com a pintor va fer alguns treballs importants a la capella de l’Hospital Clínic, de Barcelona, i alguns dels retrats de la Galeria de Catedràtics de la Facultat annexa a aquest hospital.
Però la seva obra més important són els dibuixos al carbó sobre temes paisatgístics, on assolí un domini total i reeixí a captar les impressions i tonalitats atmosfèriques més matisades que pot oferir la natura. Va il·lustrar el Quixot i va crear les imatges d’algunes auques (Genoveva de Brabant). Molts dibuixos seus foren reproduïts a la “Il·lustració Catalana” (al·legories de les quatres estacions de l’any) i a “L’Esquella de la Torratxa”.
Fou el pare d’Albert, d’Anna, de Maria i de Jaume Pahissa i Jo.
Dades dels Països Catalans 