Arxiu d'etiquetes: Illes Balears

Repartiment de Mallorca

(Mallorca, 1232)

Repartiment de cases i terres de l’illa, fet arran de la conquesta.

És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l’escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d’acords del 1230, i continua amb d’altres fins el 1273.

És guardat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona i n’hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l’Arxiu Històric.

És un text del més gran interès per al coneixement de l’illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I.

Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep M. Quadrado ja l’havia fet conèixer el 1850, en versió castellana no literal, ordenada per conceptes, i amb comentaris, partint del còdex mallorquí. Joan Dameto i Cotoner ja n’havia publicat una part en la seva Historia general del reino baleárico (1632).

Randa -revista, 1975/ –

(Barcelona, 1975 – )

Revista semestral dedicada a la història i la cultura de les Illes Balears.

Dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, publicà números monogràfics (dos han estat dedicats a la República i la guerra civil a Mallorca).

És la primera publicació d’investigació sobre les Illes publicada en català des del 1936.

A partir de l’any 2008 ha estat editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Portopí, batalla de -1229-

(Palma de Mallorca, 12 setembre 1229)

Fet d’armes lliurat a les muntanyes de Portopí, durant el qual les tropes de Jaume I el Conqueridor, després de desembarcar a Santa Ponça, derrotaren als musulmans.

Fou un xoc molt violent en el qual perderen la vida Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada.

Aquest fou el primer pas cap a la conquesta de Mallorca, la capital de la qual caigué al final del mateix any.

Pera, tractat del cap de -1232-

(Capdepera, Mallorca, 17 juny 1232)

Tractat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Abü ‘Abd Alläh Muhammad, cadí de Menorca.

Signat al cap de Pera, pel qual aquesta illa es convertí en tributària del rei de Catalunya-Aragó.

Peña i Nicolau, Pere d’Alcàntara

(Palma de Mallorca, 1823 – 15 abril 1906)

Escriptor. Germà de Victòria. Es dedicà ja de jove a la literatura, especialment al conreu de la poesia.

L’any 1842 es traslladà a Barcelona amb la intenció d’estudiar dret, però es dedicà a les matemàtiques i a la música.

Arrelat a la terra, les seves composicions són dedicades a temes mallorquins, i és mantingué en un ideari realista que l’apartà del romanticisme: La colcada, Els tamborers de la Sala, Un pi i La font de la vida són petites obres mestres en el seu art.

És, a més, autor del llibre Records i esperances (1885), i d’un aplec de Qüentos Mallorquins (1884). L’any 1892 li foren publicades Poesies en mallorquí popular (1892).

Fou també autor teatral, festiu i popular: El cordó de la vida (1886), Un criat nou (1892), Mestre Fornari (1900), etc.

Menorca, conquesta de -1287-

(Menorca, 5 gener 1287 – 22 gener 1287)

Campanya d’Alfons II de Catalunya.

Quant Jaume I de Catalunya va haver conquerit Mallorca (1229), Menorca, que no arribà a ésser envaïda, es va declarar nominalment tributària de la corona catalano-aragonesa.

Però l’any 1287, i tot i que l’illa pertanyia jurídicament al regne de Mallorca, Alfons II la va conquerir per la força de les armes i la va repoblar parcialment.

En aquella època Menorca gaudí de l’esplendor nàutica i comercial catalana i d’una certa prosperitat en l’economia, basada en la cria de bestiar oví per a la producció de llana.

Mallorca, conquesta de -1229/31-

(Mallorca, 3 setembre 1229 – 1231)

Campanya militar de Jaume I de conquesta de l’illa, en poder dels musulmans. El rei, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, per establir una base de penetració cap a la Mediterrània i per engrandir els seus regnes.

Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí Abü Yahya, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas.

La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta. El 3 de setembre de 1229 un estol format per 155 embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: tota la mar semblava blanca de les veles, diu la crònica de Jaume I. El rei anava a la galera de Montpeller, amb un gran acompanyament de cavallers. La tempesta dispersà unes quantes naus, però el 6 i el 7 arribaren davant l’illa.

Alguns desembarcaren el 7, a la Palomera, i altres el 10, a Santa Ponça. Els primers foren el comte Nunyó Sanç I de Rosselló i Ramon de Montcada. El gros de l’estol avançà cap a sa Porrassa. El monarca donà ordre d’avançar cap a Portopí. El 14 les galeres entraren al port. El setge de Palma de Mallorca durà tres mesos. El 2 d’octubre hom intentà l’assalt de les muralles, que fracassà.

Finalment, el 31 de desembre de 1229, els catalans entraren a la ciutat, malgrat la forta resistència, i els musulmans fugiren a les muntanyes o a Menorca i foren exterminats. L’ocupació i la pacificació de la resta de l’illa s’allargà un parell d’anys.

El 1232 fou enllestit el Repartiment de l’illa entre els conqueridors.

La conquesta de Mallorca fou molt celebrada a tot Europa, i és commemorada anualment a Palma de Mallorca (festa de la Conquista).