Arxiu d'etiquetes: Illes Balears

PSM *

Deixa un comentari

Sigla del Partit Socialista de Mallorca  (organització política, 1976- ).

PM

Deixa un comentari

Antiga sigla de les Illes Balears en la placa de matrícula dels vehicles.

Pinopar, baronia de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – )

Títol concedit el 1709, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Pere Descatllar i Bet, cavaller de Montesa. El 1913 fou revalidat, en virtut de les estipulacions del tractat de Viena, per Francesc Puigcerver i Rentierre.

El 1963 passà als Orlandis.

Pasqual, Miscel·lània

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIX)

Aplec manuscrit ordenat en vint volums. Fet per Bartomeu Pasqual i Arrom.

El volum desè és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Mut, del segle XVIII; els volums compresos del dotze al quinze constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca dels segles XII al XIV; el setze conté una Crónica de Monte-Sión dels segles XVI i XVII i el disset, una Crónica de los Mínimos dels segles XVI al XVIII. La resta és un aplec de dades històrico-culturals de diferents èpoques que fan una especial referència a Mallorca.

La majoria de notícies i texts literaris són extrets d’altres miscel·lànies, sobretot de la Miscelánea erudita mayoricense de Joaquim Maria Bover i de les Misceláneas historiales de Lluís de Vilafranca.

Partit Socialista de Mallorca

5 Respostes

(Illes Balears, 18 febrer 1976 – )

(PSM)  Organització política socialista i nacionalista de les Illes Balears amb el nom de Partit Socialista de les Illes (PSIB). Després de formar part de l’estatal Federació dels Partits Socialistes (1976), el 1977 adoptà el nom actual.

Tercera força en les eleccions de 1979, sofrí posteriorment un retrocés en benefici del PSOE.

Des del 1984 s’anomena PSM-Esquerra Nacionalista, i esta confederat amb el Partit Socialista de Menorca.

Parlament de les Illes Balears

7 Respostes

(Illes Balears, 31 maig 1983 – )

Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president. Té la seu al palau de can March, a Palma de Mallorca.

Amb un total de 59 escons (54 fins el 1987), 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular (des del 1989 Partido Popular), partit en el govern de 1987 a 1999 i de 2003 a 2007 (en coalició amb Unió Mallorquina) i, en solitari, a partir de 2011.

Bé que aquest partit ha assolit el nombre més alt d’escons en totes les convocatòries electorals, l’absència de majoria absoluta ha possibilitat la formació de coalicions de centreesquerra (“Pacte de Progrés“) en dues ocasions (1999-2003 i 2007-2011). El segon partit en nombre de vots és el Partit Socialista de les Illes Balears. S’han disputat el tercer lloc el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Unida.

El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del 3% al 5% el límit mínim dels vots per a obtenir representació.

Enllaç web: Parlament de les Illes Balears

Palatines, Lleis *

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1337)

Veure> Lleis Palatines  (conjunt de disposicions en llatí).

Ordinacions i Sumari dels Privilegis, Consuetuds i Bons Usos del Regne de Mallorca

2 Respostes

(Illes Balears, 1663)

Recopilació jurídica feta per encàrrec dels jurats per Antoni Moll, notari, síndic i arxiver perpetu del regne de Mallorca, i impresa per Pere Guasp el 1663 amb llicència del capità general del regne, però sense aprovar-ne el contingut.

Comprèn en una primera part la transcripció d’ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unis (1413), Berenguer Unis (1439) i Bernat Joan Pol. La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí (segle XVI).

Normalització Lingüística a les Illes Balears, llei de

Deixa un comentari

(Illes Balears, 29 abril 1986)

Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear. Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana.

El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. A part l’exposició de motius, consta d’un títol preliminar i quatre títols més, dedicats, respectivament, a l’ús oficial, l’ensenyament, els mitjans de comunicació social i la funció normalitzadora dels poders públics.

El Tribunal Constitucional (1988) n’anul·là l’article 5.2 i un incís de l’article 7.1, similars als articles anul·lats anteriorment de la llei catalana; l’article 13, que feia referència a l’ús del català en la vida militar, i l’article 20.2, que exigia coneixements suficients de català i castellà per a poder obtenir el títol de graduat escolar.

Nins Blauets, Escolania dels *

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Altre nom de l’Escolania dels Nins Blauets, els membres de la qual són anomenats habitualment blauets (nin blauet).