Arxiu d'etiquetes: Illes Balears

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Deixa un comentari

(Mallorca, 1956 – )

(MEGM)  Associació escolta. Creada per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret. L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del segle XX.

L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs.

A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura.

Enllaç web: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Moviment d’Escoles Mallorquines

Deixa un comentari

(Lluc, Mallorca, 1984 – )

Associació pedagògica. Constituïda a iniciativa de la Comissió per a l’Ensenyament i la Normalització del Català (CENC), en una trobada de nou escoles. El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre’n la tasca.

En foren els centres pioners els col·legis públics Joan Veny i Clar (Campos), Es Porxo (Deià), Antònia Alzina (Lloret), Joan Mas i Verd (Montuïri), Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc.

La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia.

Enllaç web: Escoles Mallorquines

Menorca, canal de

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Braç del mar Balear, entre Mallorca i Menorca.

No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d’Artrutx (Menorca) i el des Freu (Mallorca), és d’uns 40 km.

Mallorques

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Antic nom de l’illa de Mallorca i de Palma de Mallorca i, més sovint, del conjunt de les Balears.

Mallorca, Pagà de *

Deixa un comentari

Veure> Pagà de Mallorca  (fill natural de l’infant Ferran de Mallorca, segle XIV-1349).

Mallorca, capitania general de *

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Veure> capitania general de les Balears (demarcació militar, segle XX-1984).

Mallorca * -Illes Balears-

Deixa un comentari

Nom popular de tot l’arxipèlag de les Illes Balears (per contraposició a Catalunya i al País Valencià).

GOB *

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Sigla del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa  (entitat ecologista, 1983- ).

Fundació Illes Balears

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 30 desembre 1988 – )

Fundació. Creada per Gabriel Cañellas i Fonts, que en fou el president des de la seva creació. Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears.

Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia (Mallorca), i Torralba, a Alaior (Menorca), on hi ha un important conjunt talaiòtic.

La seva seu és a son Pax, a Palma. Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears.

Enllaç web: Fundació Illes Balears

Felip de Mallorca i de Foix

9 Respostes

(Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, 1343)

Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l’època.

Després de refusar l’arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III de Mallorca. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya continuaven, a conseqüència de les pretensions d’aquest sobre el regne mallorquí.

Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d’haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.