Poblat ibèric, excavat parcialment per Vicent Pascual i Miquel Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d’Alcoi).
Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els segles V-IV aC. Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat.
Assentament ibèric. És un petit nucli portuari situat al pla, de 3.350 m2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoïdal, proveïda de torres i precedida per un fossat.
L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec.
L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del segle IV aC.
Poblat ibèric. És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar. Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible.
L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m2.
Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC.
(País Valencià)
Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915). És corrent a la part central del País Valencià (poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc). Apareix amb menys intensitat en altres àrees.
Es caracteritza per la representació d’escenes -motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu-, de guerra, de dansa, de caça, etc. Es contraposa a l’estil simbòlic o d’Elx-Archena.
Correspon als segles III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric.
Necròpolis ibèrica corresponent al poblat (no excavat) del Castellar. Josep Colominas n’excavà sis tombes (els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona).
Diverses grans urnes pintades, amb figures humanes, serviren per definir la pintura ceràmica ibèrica d’estil narratiu dels segles III-I aC, dit estil d’Oliva-Llíria.
Poblat ibèric, situat dins el municipi, a l’antiga Ilercavònia. S’estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n’han publicat la monografia.
Ocupat des dels segles VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semi-sedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular.
A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del segle IV aC fou abandonat pacíficament.
Tossal prop de la costa, al nord de la ciutat, al costat de l’Albufereta.
S’hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavada en part des del 1932. Els materials més antics (segles V-IV aC) són, en bona part, coneguts a través de la necròpolis de l’Albufereta d’Alacant. La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi.
Desaparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III. Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum.
(llat: Colonia Iulia Illici Augusta) Nom romà de la ciutat d’origen ibèric, emplaçada a l’actual Alcúdia d’Elx.
Importants restes arqueològiques ibèriques (Dama d’Elx).
Municipi florent sota els romans, s’hi encunyà moneda.
(País Valencià)
Seca, que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet (Camp de Morvedre).
Dades dels Països Catalans 