(Barcelona, 24 gener 1945 – 29 gener 1968)
Setmanari esportiu d’humor. Editat en castellà com a continuador de “Xut!”. Creació personal de Valentí Castanys.
Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l’interès del públic per l’esport i especialment pel F.C.Barcelona.
Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d’orientació.
(Barcelona, 23 desembre 1897 – 10 març 1898)
Setmanari d’humor, editat amb un total de dotze números.
Escrit i dibuixat per joves escriptors i artistes, provocà protestes per la seva llibertat crítica.
Els principals col·laboradors -tots sota pseudònim- foren Serra i Constansó, Burgas, Sebastià Junyent, Balasch, i Pellicer i Montseny.
(Barcelona, 21 octubre 1877 – 9 juny 1883)
Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publicà 300 números.
Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de “Lo Pregoner”.
Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1 juliol 1886 – 20 gener 1887)
Setmanari humorístic. Fundat per l’editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d’“Un Tros de Paper”.
Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró.
Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.
(Barcelona, 13 desembre 1884 – 1 gener 1905)
Periòdic literari i humorístic. Fundat com a òrgan de la societat recreativa i cultural barcelonina del mateix nom.
Aparegut, en una primera època, del 1884 al 8 de març de 1885. Era il·lustrat per Pellicer i Llopart.
En una segona època (de l’1 desembre 1897 a 1905) fou només publicació interna de la societat.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1980 – )
Delegació funcional d’Òmnium Cultural. Creada per acord de la junta directiva de l’entitat.
Engloba els grups que, amb el nom de Rialles, es constitueixen a les diverses poblacions de Catalunya.
Enllaç web: Rialles
(Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595)
Humanista. Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes (1554), però es distancià més tard de les seves doctrines. El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la inquisició, restà borni.
Després d’una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista de Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582).
A Ginebra es féu membre de l’Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia (1583-87), i posteriorment a Nimes (1587-88), Aurenja (1588-91) i Castres (1591-93).
Denunciat per unes disputes teològiques, es refugià a Bordeus (1593), però fou arrestat a Marmanda, Agenes (arran de la conversió al catolicisme d’Enric IV de França), i fou dut a la presó de la inquisició de Saragossa, on morí.
Fou amic dels humanistes i erudits més importants, amb els quals mantingué correspondència.
(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)
Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.
Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.
Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960) Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).
(Barcelona, 19 abril 1917 – 8 agost 1917)
Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números).
Promoguda des de la Lliga Regionalista, inspirada per Josep Carner i amb la direcció artística de Josep Aragay.
Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.
(Barcelona, 29 novembre 1923 – 2 juny 1927)
Setmanari humorístic. Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay. Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, és un precedent d’“El Be Negre”.
A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentintes com a contrast amb l’actualitat política: hi col·laboraren dibuixants com Apa, D’Ivori i Quelus.
Després de 184 números, no pogué sobreviure a la censura.
Dades dels Països Catalans 