Arxiu d'etiquetes: Horta

Rafalell i Vistabella

(València, Horta)

Antic terme (2,31 km2), a la costa, enclavat entre els termes de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell.

Era format per les caseries de Rafalell i de Vistabella.

Rafalell

(València, Horta)

Caseria, al sector occidental de l’antic terme de Rafalell i Vistabella.

Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I el Conqueridor donà el 1248 a Ramon de Pujades.

Quart, torres de

(València, Horta)

Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat, a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.

Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del segle XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar.

Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart.

Quart, sèquia de

(Quart de Poblet / València, Horta)

Sèquia de l’horta, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises, 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega el terme de Quart de Poblet i una part de les terres baixes de les valls de Segó.

És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües.

Quart, pla de

(Camp de Túria / Foia de Bunyol / Horta)

Contrada situada a l’oest de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al sud, el Camp de Túria a l’oest i la Foia de Bunyol al nord-est. Ocupa 68,25 km2.

Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà. El regadiu és fet amb aigua del Túria (límit nord-est) derivada per les séquies de Quart i de Mislata. Els turons miocènics de Parentxisa (344 m alt) separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent.

La població en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els nuclis de Mislata i Xirivella. Túria amunt, s’han soldat en una sola aglomeració industrial Quart de Poblet i Manises, i quelcom de semblant han fet Alaquàs i Aldaia.

Aquesta subordinació urbana ha impedit al pla de Quart estructurar-se com a subcomarca entorn d’un mercat. Els que hi ha, Xirivella, Quart de Poblet i Manises, depenen directament del de València.

Quart, batalla de -Horta, 1094-

(Quart de Poblet, Horta, 25 octubre 1094)

Fet d’armes, en el qual s’enfrontaren les tropes del Cid i l’exèrcit almoràvit de Muhammad ibn al-Hagg.

El Cid, sense esperar els reforços que havia demanat a Castella i Aragó, atacà amb èxit el campament enemic i aconseguí la victòria.

Puig, monestir del

(el Puig de Santa Maria, Horta)

Monestir mercedari (Santa Maria del Puig). Fou fundat sobre l’església feta construir (1238) per Jaume I el Conqueridor i donada (1240) a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I el Cast (1135) i Pere I el Catòlic (1190) havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet.

Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre el segle XVI i el XVIII l’actual edifici monacal. Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835; el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos. El 1938 hom atribuí als mercedaris la regència de la parròquia; ocuparen de nou el monestir (1948) i el 1967 l’estat els en cedí la plena propietat.

Hi ha instal·lat el seminari major de l’orde per a la província d’Aragó i Catalunya. Tingué una important biblioteca, refeta després sols en part (33.000 volums), i des del segle XIV és lloc tradicional de romeries.

Grups valencianistes hi promogueren (1915) un gran aplec popular per demanar la restauració de l’edifici, al qual s’ha atribuït sempre un lloc cabdal en la història del País Valencià. Els anys 1964, 1965 i 1966 fou centre d’aplecs nacionalistes anuals, immediatament prohibits.

L’edifici és de planta rectangular (4.000 m2) amb torres en els cantons i un claustre central. Fou construït entre el 1588 i el 1774, d’estil herrerià, i restaurat posteriorment, en la qual han intervingut, entre altres, els arquitectes Lluís Albert, Joan Segura de Lago, Romà Giménez i Emili Rieta.

Hi destaca sobretot l’església, gòtica, amb tres naus, que ha estat restaurada treient-ne l’obra i l’ornamentació afegida el 1744 (amb valuosa decoració ceràmica). La portada (1238-40, amb variacions posteriors) és de transició romànico-gòtica; els capitells, amb escenes evangèliques. El campanar és del mateix estil que el conjunt del monestir.

A la capella major hi ha la imatge (en mig relleu, amb atribució del segle XIV, si bé alguns n’endarrereixen la data fins al segle VII) de la Mare de Déu del Puig, patrona tradicional del País Valencià.

El temple tingué un valuós tresor artístic. Hi ha els sepulcres de Joan Gilabert Jofré, Francesc de Castellví i Bernat Guillem de Montpeller. Al sostre del cambril hi ha pintures al fresc (1780) de Josep Vergara, que representen escenes de la tradició de la Mare de Déu, amb Jaume I ofrenant-li les claus de València.

Al monestir hi ha quadres de Sarinyena, Vergara, Pontons, Espinosa, Cristòfor Llorenç, Joanes, Orrente i d’altres.

Puig, cartoixa del *

(el Puig de Santa Maria, Horta)

Veure> Aracristi  (cartoixa).

Puçol, batalla de -1811-

(Puçol, Horta, 25 octubre 1811)

(o de Sagunt)  Fet d’armes de la guerra del Francès que tingué lloc vora aquesta població valenciana. Les tropes espanyoles comandades pel general Blake, sumaven 25.000 homes, mentre que les franceses, dirigides pel general Suchet, comptaven amb uns 22.000 homes.

Malgrat la diferència numèrica, els francesos, que disposaven d’abundant artilleria, guanyaren la batalla i prengueren posteriorment la ciutat de València.

Hi moriren 4.681 espanyols i uns 1.000 francesos.

Presa, la -Horta-

(Manises, Horta)

Caseria, vora la presa del Túria que subministra aigua a la ciutat de València, a la dreta del riu.