Antic nom de la parròquia del Grau de València, o de Santa Maria del Grau, esmentada així encara el segle XIV.
Santa Maria de la Mar -València-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Horta
Santa Creu de Roteros *
Nom de l’antiga parròquia de Roteros.
Santa Caterina -València-
Església parroquial, fundada vers el 1300. Té tres naus i deambulatori. Fou modernitzada en un estil barroc tardà (1783). Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic.
Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià; de planta hexagonal (1688-1705), consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals -del rellotge- de decoració més robusta, amb columnes salomòniques; el coronament és en forma de llanternó.
Santa Bàrbara -varis geo-
Santa Bàrbara (l’Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.
Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.
Santa Bàrbara (Montcada de l’Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.
Santa Bàrbara (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.
Santa Bàrbara * (Ulldemolins, Priorat) Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara (ermita).
Santa Anna d’Albal
Santuari, al cim d’un tossal, a l’oest del terme, a l’indret on passa la sèquia reial del Xúquer.
Conservava un gran retaule gòtic del segle XV.
Santa Àgata -València-
Capella de la catedral de València, anomenada també de les Relíquies.
Construïda el segle XIV per manament de Pere III el Cerimoniós i que atresorava una gran quantitat de relíquies.
Sant Vicent del Pla
Parròquia del poble del Mas del Jutge, a l’oest de la vila, al pla de Quart.
Sant Vicent de la Roqueta
Església i antic monestir cistercenc, situat extramurs de l’antiga ciutat. L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei.
La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo (l’actual carrer de Sant Vicent). Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir.
Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII (al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa). El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València, i aquest la cedí el 1177 al monestir de Sant Joan de la Penya.
El 1232 el rei Jaume I de Catalunya la cedí al monestir de Sant Victorià d’Assan i el facultà d’erigir-hi un monestir, però un cop conquerida València fou reedificada l’església i s’hi erigí un hospital. Jaume I la cedí temporalment a l’orde de la Mercè, però aquesta no arribà a ocupar-la per les protestes de Sant Victorià. Finalment el rei Alfons II el Franc la cedí el 1282 al monestir de Poblet, en canvi de la vila de Piera.
Després d’un plet i conveni entre Sant Victorià i Poblet, restà lliure per a Poblet el 1289, que hi establí un priorat cistercenc que tenia 11 monjos el 1448. Els cistercencs continuaren mantenint-hi l’hospital, regit per personal sotmès als cistercencs i sota la vigilància del monjo sagristà.
L’hospital fou agregat el 1512 a l’Hospital General de València. El priorat subsistí fins a l’exclaustració del 1835. Després d’uns quants anys d’abandonament, fou adquirit vers el 1874 per les agustines ermitanes de Sant Josep i Santa Tecla, que el vengueren a una immobiliària.
L’edifici ha estat molt malmès per les successives reformes, però conserva un mur del segle XIII i un portal romànic, als capitells del qual figuren els atributs del màrtir Vicenç.
La campanya portada a terme darrerament per a salvar l’antic edifici ha paralitzat l’intent d’aterrar-lo, mentre hom tramita de convertir-lo en edifici de patrimoni públic. L’església fou transformada al segle XIX en parròquia de la ciutat.
Sant Ramon -Horta-
Barri, format per habitatges obrers. construït cap al 1955 i poblat per immigrants en la major part.
Situat a 1,2 km del nucli principal, amb església dependent de la parròquia de Xirivella.
Sant Pau, col·legi de -València-
Antic col·legi de la Companyia de Jesús. Fundat el 1544 per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat. Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom. Arribà a una convivència pactada amb la universitat. El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes.
Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari (convictori) de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis. Fou col·legi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca. Des del 1700 hi residiren pares missioners.
Expulsat l’orde (1767), la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances passaren a la universitat. En ésser restaurada la Companyia, recobrà els edificis, reobrí el seminari de nobles i traslladà a l’antiga casa professa el col·legi de Sant Pau (1816-20). Expulsat de nou, del 1823 al 1835 tornà a reprendre la seva tasca.
Més endavant, els edificis del col·legi de Sant Pau i del seminari de nobles, en mans de l’estat, foren convertits en institut de segon ensenyament, i la Companyia construí un nou col·legi -el de Sant Josep- (1870) en un altre lloc de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 