Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Ollich i Castanyer, Immaculada

(Vic, Osona, 13 novembre 1951 – )

Arqueòloga i medievalista. Deixebla de M. Riu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exercí la docència com a professora titular des del 1984.

La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental.

És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII (1988), L’oppidum ibèric de l’Esquerda (amb col·laboració) (1994) i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-1994 (1998, amb col·laboració).

Oller, Bernat

(Mas Oller, Manresa, Bages, vers 1315 – Catalunya, vers 1390)

Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità. Professà al convent de Manresa abans del 1360. El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó.

Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general (1362), definidor del capítol general (1366, 1369 i 1372) i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester.

Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que féu escindir l’orde en dues obediències.

Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis B. Mariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine liber unus ad Urbanum VI, imprès a Venècia el 1507. També és autor d’una obra en llatí sobre la Immaculada Concepció i d’opuscles teològics.

Ollé i Romeu, Josep Maria

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1935 – Barcelona, 8 octubre 2020)

Historiador. Doctorat a la Universitat de Barcelona, amb la tesi El Moviment Obrer a Catalunya, 1840-1843, publicada el 1973.

S’ha especialitzat en història de Catalunya del segle XIX. Ha publicat, entre altres, Orígenes de la industria eléctrica barcelonesa (1961), en col·laboració; Introducció del socialisme utòpic a Catalunya (1835-1937) (1969), Milà de la Roca, escriptor i activista contrarevolucionari (1840-1843) (1973), Les Bullangues de Barcelona durant la primera guerra carlina (1835-37) (1993-94) i Fonament de la ideologia liberal-conservador: la dictadura del baró de Meer (1837-39) (1996).

Olives i Roca, Marià

(Lleida, 1787 – 1845)

Polític liberal, funcionari i historiador. Cap de milícies (1836), contribuí a l’organització de la diputació provincial de Lleida.

Escriví una Historia de Lérida i alguns treballs sobre beneficència i sobre lleidatans il·lustres, que han restat inèdits.

La “Revista de Lérida” (1875) publicà les seves Memorias sobre la Agricultura, la Industria y el Comercio que se sabe ha tenido Lérida. La revista “Ilerda”, l’any 1944, també publicà el seu treball Lérida en la primera mitad del siglo XIX.

Olivar i Bertrand, Rafael

(Don Benito, Extremadura, 19 novembre 1911 – Nova York, EUA, 4 febrer 1998)

Historiador. Doctor en història per la Universitat de Barcelona.

Ha estat professor d’història moderna i contemporània a les universitats de Barcelona, Bahía Blanca i Nova York.

Amb voluntat d’investigador ha publicat, entre d’altres, El caballero Prim (1952), Así cayó Isabel II (1955), Frederic III de Sicília (1957), Prat de la Riba (1964) i Prim (1975).

Oficina de Toponímia i Onomàstica

(Catalunya, 28 desembre 1921–1936 / 1992 – )

Centre de treball. Creat per l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Josep M. de Casacuberta.

Realitzà diversos treballs de camp, establí diversos corpus i edità monografies sobre toponímia i onomàstica catalana.

El seu material fou aprofitat i continuat per Joan Coromines en l’elaboració del seu Onomasticon Cataloniae.

Després de la guerra civil hagué de cessar les seves activitats, fins el 1992, que sota la direcció de Jordi Carbonell, es va restablir amb el nom d’Oficina d’Onomàstica.

O’Callaghan i Forcadell, Ramon

(Ulldecona, Montsià, 14 maig 1834 – Tortosa, Baix Ebre, 7 novembre 1911)

Eclesiàstic i historiador.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona, de la d’Història, de Madrid, i de la de París, entre d’altres.

Arxiver de la catedral de Tortosa, publicà diverses obres sobre la història d’aquesta ciutat.

Nubiola i Espinós, Pere

(Barcelona, 5 agost 1878 – 27 gener 1956)

Metge tocòleg. Catedràtic d’obstetrícia a la Universitat de Barcelona.

Fou el primer a practicar la pubiotomia (secció lateral del pubis) i el mètode de dilatació uterina, amb l’instrument ideat per Bossi.

Fou director i cofundador de la “Revista Española de Obstetricia y Ginecología”.

Publicà Práctica obstétrica (1907), Obstetrícia (1940), Eutacia del parto y alumbramiento normales (1913) i Los primeros signos de la gestación (1916).

Interessat en qüestions de història, el 1895 guanyà un premi als jocs florals de Barcelona amb el treball Notes biogràfiques de Joan Fivaller.

És autor de La Seu de Barcelona i Els notaris a Catalunya en el segle XV.

Nonell i Mas, Jaume

(Argentona, Maresme, 11 gener 1844 – Manresa, Bages, 20 setembre 1922)

Jesuïta, historiador i gramàtic. Residí a les Filipines del 1865 al 1870, on col·laborà en les activitats del seu orde en matèria de meteorologia i astronomia.

Estigué un quant temps al noviciat de Veruela (Aragó), com a professor, i després fou destinat a Manresa, el 1885. Des d’aleshores foren abundants els seus treballs literaris i lingüístics.

Els seus estudis sobre el català són remarcables, per bé que no incorporen encara els progressos de la biologia romànica en general.

Cal esmentar-ne els següents: Análisis morfológich de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna (1895), Análisis fonológich ortográfich de la llengua catalana (1896), Gramática de la llengua catalana (1898) i Primers rudiments de la Gramàtica catalana (1903).

Nogués, Rafael

(Catalunya, segle XVII)

Cronista. Doctor en ambdós drets, és autor de relacions de festes celebrades a Barcelona, impreses a Barcelona entre els anys 1630 i 1633, algunes de les quals sota l’anagrama de Seugon.

És possible que a més de simple relator de fets fos també l’autor dels arguments, els versos, etc, intercalats en les relacions. La més interessant és la de la mascarada celebrada a Barcelona el 1633, que inclou intervencions en català.

Escriví diverses composicions catalanes -una de les quals és inclosa a la Curiositat Catalana (on és molt elogiat)-, dècimes i el romanç Avís per la mort.