(Perpinyà, 1921 – ? )
Bibliotecari de Perpinyà (1966).
Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 (1983), de 1940-60 (1969), de 1906-40 (1973) i dels orígens al 1905 (1976), així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon (1962) i L’histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan (1896-1914) (1970).
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1921 – 5 gener 2007)
Escriptor. Cronista de la seva ciutat natal, on també dirigí la Biblioteca Pública i la revista “Valle de Elda”.
És autor de Bibliografía de Elda (1957), Historia y leyenda del alcázar de Elda, Elda durante el primer tercio del siglo XX (1980), Historia de Elda (1981) i Vida y versos de El Seráfico (1982).
(València, segle XVI – 1630)
Dominic, geògraf i historiador. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València i llatinista, hel·lenista i hebraista remarcable. Fou també un bon coneixedor de l’àrab.
Autor d’Historia del Real Convento de Predicadores de Valencia, Anotaciones para una historia general de la orden de Santo Domingo, Annales Ordinis Fratrum Praedicatorum i del tractat De Geographia.
(Palma de Mallorca, 25 octubre 1614 – 27 abril 1687)
Historiador, jurisconsult i escriptor. Fou nomenat cronista reial de Mallorca i va escriure la Historia del reino de Mallorca (1650), que és la continuació de la de Joan Dameto i comprèn el període 1311-1650.
Afeccionat a les matemàtiques, construí aparells apropiats i també es dedicà a l’estudi de l’astronomia.
Felip Mut (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Eclesiàstic. Doctor en teologia, publicà Discurs natural sobre los cometes que s’han vist en lo present mes de novembre de l’any 1618 (1618).
Maties Mut (Llucmajor, Mallorca, 1639 – Palma de Mallorca, 1715 ?) Esparter benestant. Escriví un dietari en català, inèdit, que dóna un bon nombre de notícies interessants per a la petita història de Mallorca, entre el juny de 1680 i el juliol de 1715.
Onofre Mut (Illes Balears, s XVI ?) Historiador. És autor de l’obra Presa de Mallorca per la molt alt vei En Jaume.
Tomàs Mut (Llucmajor, Mallorca, segle XIX) Escriptor popular. Escriví nombroses composicions poètiques, que restaren inèdites, i publicà l’Entremés d’en Roegó Florit i na Faldó (1846).
(Maó, Menorca, 22 juny 1930 – 5 juny 2007)
Historiador i polític. Estudià magisteri i l’exercí des del 1969 com a mestre a l’Escola Graduada de Maó. L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona.
Ha participat activament en política, i ha estat un dels promotors del Partit Socialista de Menorca, del qual fou conseller en el Consell de Menorca i Consell General Interinsular des de les eleccions del 1979 fins al 1983. Ha estat secretari de l’Ateneu de Maó, i col·laborador de les revistes “Lluc” i “Randa”.
Entre les seves publicacions destaca La revolució menorquina de 1810 (1977).
(Valldemossa, Mallorca, 1906 – Palma de Mallorca, 1969)
Historiador i cronista de Palma de Mallorca. Publicà centenars de documents en el “Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”, molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca.
Publicà, en col·laboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum (1944).
(Museros, Horta, 12 juny 1745 – Madrid, 19 juliol 1799)
Historiador i filòsof. Estudià a la Universitat de València, on fou professor l’any 1769.
Per encàrrec de Carles III de Borbó (1779), va escriure una història dels descobriments i conquestes a les Índies fins al 1500, intitulada Historia del Nuevo Mundo (1793). Fou membre de la Real Academia de la Historia, de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i d’altres.
En filosofia fou adversari de l’escolasticisme i defensà un eclecticisme moderat. Entre les seves obres hi ha De recto philosophiae usu (1767) i Institutiones philosophiae (1768).
(Pina, Mallorca, 13 febrer 1899 – Sant Honorat, Mallorca, 10 setembre 1987)
Historiador. Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació (1939-63).
Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca (1935), Devoción de Mallorca a la Asunción (1950), Los santuarios marianos de Mallorca (1968), Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent (1975), Història de Porreres (1977 i 1979), en dos volums, les biografies del P. Jaume Rosselló (1942) i de Miquel Maura i Montaner (1977), i l’edició del Llibre del monestir de santa Margarida en la ciutat de Malorches (1964).
Dirigí durant molts anys la revista “Lluc” i formà una important biblioteca balear a l’antic monestir cistercenc de la Real.
Muhammad ibn ‘Abd al-Rahmän al-Tugibï (Alacant, 1145 – Tremissèn, Algèria, 1213) Historiador andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic (Mu’gam) aprofitat a la Takmilat d’Ibn al-Abbar.
Muhammad ibn Abdal·là al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, segle XII – 1162) Historiador àrab.
Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn al-Lait (País Valencià, segle XI – Sorió, Costera, 1063) Astrònom i matemàtic andalusí. Adscrit a la cort de Mugähid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens.
Muhammad ibn al-Hagg (Sàhara, Àfrica, segle XI – Mastana, Àfrica, 1115) General almoràvit. Fou nomenat emir de València el 1109, càrrec des del qual annexà a l’Imperi almoràvit l’antiga taifa huidí de Saragossa (1110). És probable que combatés amb l’exèrcit d’Ibn Aisa que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell el 1114.
Dades dels Països Catalans 