Arxiu d'etiquetes: guerrillers/es

Milans del Bosch i Arquer, Francesc

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)

Guerriller i general.

Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.

D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.

Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).

Morí en intentar una invasió liberal des de França.

Mercader i del Rio, Jaume Ramon

(Barcelona, 7 febrer 1913 – l’Havana, Cuba, 19 octubre 1978)

Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader.

Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics.

Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20 d’agost de 1940.

Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l’URSS, on fou condecorat amb l’Estrella d’Or, i després anà a Cuba.

Massana i Bancells, Marcel·lí

(Berga, Berguedà, 3 octubre 1918 – Mas Letallet, Occitània, 21 maig 1981)

“Panxo”  Guerriller anarquista. Membre de la CNT (1933), participà en la guerra civil i fou empresonat (1939-42); s’exilià a França.

Del 1944 al 1951 fou un dels caps del maquis, de signe llibertari, que actuà especialment a la zona del Berguedà i del Solsonès.

Masgoret i Marcó, Josep

(Miramar, Figuerola del Camp, Alt Camp, vers 1820 – França, 1883)

Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general.

A la guerra dels Matiners col·laborà amb Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya.

Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l’intent de constituir una Diputació General de Catalunya.

Mas i Torre, Josep

(Roda de Ter, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i guerriller. Ciutadà honrat de Barcelona. Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda, lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa.

El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat. Amb Bac de Roda preparà la insurrecció austriacista del 1704.

Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona (1705).

Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona (1706) i defensà la ciutat durant el setge del 1706. Participà en operacions bèl·liques posteriors, i el 1713 resistí a la plana de Vic, però el general castellà Bracamonte l’obligà a deposar les armes.

Fou pare de Miquel de Mas i Regàs.

Martí i Torres, Vicenç

(Castellbisbal, Vallès Occidental, 1830 – Martorell, Baix Llobregat, 10 agost 1866)

“el Noi de les Barraquetes“  Guerriller. Germà de Joan “el Xic de les Barraquetes”.

Participà en la guerra dels Matiners, durant la qual fou condemnat a mort i fugí a França.

Retornà poc abans de la revolta del 1854 i s’oposà, a Gràcia, al cop d’estat d’O’Donnell (1856). Fou detingut i empresonat el 1857.

Participà en la conspiració del 1866 i fou detingut pocs dies després.

Fou mort pels mossos d’esquadra.

Marsal *

Veure> Marcel·lí Gonfaus i Casadesús  (sobrenom del guerriller carlí català, 1814-55).

Marco i Ferrís, Josep

(Algemesí, Ribera Alta, 1665 – Catalunya ?, 1732)

“el Penjadet”  Guerriller antiborbònic. Alliberà Xàtiva de les tropes de Felip V de Borbó (1706) i la defensà l’any següent.

En caure Xàtiva, fugí al Principat, on es distingí en campanyes a les comarques properes a Barcelona.

Marçal *

Sobrenom del guerriller carlí català Marcel·lí Gonfaus i Casadesús  (1814-55).

Marañón, Antonio

(Marañón, Navarra, 1773 – Vilanova d’Almassà, Matarranya, 9 novembre 1826)

(dit el Trapense)  Guerriller absolutista. Desertor de l’exèrcit (1817), es refugià a la Trapa de Santa Susanna, d’on, suprimit el monestir el 1821, passà a Poblet.

L’abril de 1822 dirigí una guerrilla a l’Espluga de Francolí, i participà en la conquesta de la Seu d’Urgell, per instal·lar-hi la regència.

Després del 1823 es convertí en el braç armat de la facció més ultra del reialisme, i fou portat, per tal que fos vigilat, de nou a la Trapa de Santa Susanna (febrer 1826), on morí.