(Barcelona, 1808 – segle XIX)
Societat secreta. Fundada per combatre l’ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès.
Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l’invasor i a seguir l’exemple de Girona.
No se sap quan desaparegué.
(Catalunya, 1812 – 1814)
Nom donat a un dels quatre departaments en que fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi Francès.
Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà. El prefecte residia a Girona; fou dividit en tres districtes: Girona, Figueres i Vic.
El districte de Vic corresponia a l’antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d’aquest districte fou Olot; els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià.
(Lió, França, 2 març 1770 – Marsella, França, 3 gener 1826)
Militar. Al capdavant del cinquè exèrcit prengué part durant la guerra del Francès en el setge de Saragossa i, com a general en cap de l’exèrcit francès a l’Aragó, va prendre Lleida i Mequinensa (1810), Tortosa (gener 1811) i Tarragona (juny 1811).
Fou ascendit a mariscal de camp i rebé l’orde d’internar-se al País Valencià, on s’apoderà de Morella, Morvedre i de València (gener 1812), que li valgué el títol de duc de l’Albufera.
Les diverses derrotes napoleòniques l’obligaren a abandonar València (juny 1813) i situar-se a Tarragona, fins que decidí evacuar les seves tropes (primavera de 1814) cap a l’estat francès.
El 1823 participà en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que envaí l’estat espanyol per a restaurar l’absolutisme.
(Catalunya, 1812 – 1814)
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’imperi Francès.
Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà (els quals esdevingueren districtes del nou departament) i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa (amb els quals fou constituït el districte de Solsona). El prefecte residia a Puigcerdà.
Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà.
(Sant Hilari Sacalm, Selva, segle XVIII – segle XIX)
Ciutadà.
El 1809, durant la Guerra del Francès, organitzà a la seva casa pairal els auxilis per a 1.200 persones que, procedents de Vic, fugien dels napoleònics. Aquests cremaren després la casa de Saleta i l’obligaren a fugir.
En recompensa per la seva generosa actitud li fou atorgada una condecoració especial i rebé el nomenament de secretari de guerra.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1777 – 1825)
Guerriller. Era fabricant de draps. Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa.
Durant la guerra del Francès, lluità contra l’exèrcit napoleònic. A les ordres del comte de Càldagues, assaltà als francesos que assetjaven Girona per primer cop.
Ferit en un combat prop d’Òdena, el van fer presoner i el van condemnar a mort (1811). La pena li va ésser commutada per intervenció del general Manso, i després va ésser alliberat.
El 1817 Ferran VII va concedir-li el títol de cavaller i noble del Principat, i alcalde de Terrassa.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Guerriller i eclesiàstic. Es llençà al camp per resistir la invasió napoleònica. Comandà una partida pròpia.
El 1809 dirigí part del sometent que protegia l’entrada d’un comboi d’auxili a Girona, durant el tercer setge de la ciutat.
La seva acció més important fou l’ocupació, per sorpresa, del castell de Figueres (1811).
(Roses, Alt Empordà, 6 novembre 1808 – 5 desembre 1808)
Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra del Francès.
Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta (6-16 novembre).
Els defensors, manats pel governador interí Pedro O’Daiy, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge.
Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen.
(Barcelona, 1764 – 1841)
Militar. Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts.
Cadet del cos de guàrdies valones del rei (1784), el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona; assolí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on fou fet presoner de nou i de nou assolí d’evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona.
Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder. Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo (1824) i de Girona (1825).
(el Vendrell, Baix Penedès, 3 setembre 1778 – 20 juny 1857)
“el Lleona“ Defensor de Saragossa durant el setge napoleònic. Feia treballs de carreter.
S’oferí voluntari per al transport de municions, queviures i ferits pels llocs de més gran perill. Una de les seves proeses fou portar bales de fusell fins a la bateria del Portilló quan va ser incendiada, les va carregar al canó i Agustina Saragossa i Domènec el va disparar.
La seva figura esdevingué popular i molt admirada pel seu coratge. Fou citat amb grans lloances pel general Palafox.
Dades dels Països Catalans 