Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Estrada i Vilarrasa, Albert

1 Resposta

(Vic, Osona, 1934 – Barcelona, 19 setembre 2022)

Pintor, dibuixant i gravador. Es formà a Vic i a Tarragona. Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970.

Excel·lí com a aquarel·lista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat. Ha fet també il·lustracions per a llibres.

Acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1983).

També és molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara “Ars Praestorica” i “Aula Orientalis”.

Estrada, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, 1771 – Barcelona ?, segle XIX)

Gravador. Fou un dels millors tècnics de la naixent indústria catalana d’indianes. Treballava a la casa Magí Pujades, de Barcelona.

Molt jove, el 1789, havia obtingut ja un premi de l’Escola de Nobles Arts.

Esteve i Botey, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 4 juliol 1955)

Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres.

Entre la seva obra, sovint premiada, n’excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929.

Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).

Domingo i Segura, Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 3 juny 1893 – Sao Paulo, Brasil, 25 juny 1974)

Pintor i gravador. Es va formar a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona i, amb Francesc Galí, fou un dels fundadors de l’Agrupació Courbet a Barcelona (1918-19).

Els seus retrats i nus femenins es caracteritzen per un intens realisme naturalista. Després d’una etapa d’admiració per Cézanne, s’acostà al cubisme (1922-27).

L’any 1950 es traslladà a l’Argentina i posteriorment s’establí a Säo Paulo (1951), on obrí una galeria d’art, hi conreà un estilitzat constructivisme figuratiu.

Dai-Bih-In

Deixa un comentari

(P’ingtung, Taiwan, 1946 – )

Pintor i gravador. S’establí a Llers (Alt Empordà) el 1977.

El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix.

La seva pintura té semblances amb la d’A. Tàpies.

Coromines i Escaler, Bonaventura

Deixa un comentari

(Oristà, Osona, 1763 – Lleida, 9 agost 1841)

Gravador i impressor. Establert a Lleida, després d’haver treballat a Barcelona i a Osca.

Passà un temps internat a França, acusat d’haver fet impresos contra els napoleònics.

Coromina i Subirà, Bartomeu-Tomàs

1 Resposta

(Barcelona, 1808 – Madrid, 1867)

Gravador. Fou professor de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.

S’especialitzà en encunys i ocupà el càrrec de director a la Fábrica Nacional del Sello a Madrid.

El seu germà, Francesc Coromina i Subirà (Barcelona, 1797 – Madrid ?, 1868), també gravador, treballà a la Casa de la Moneda de Sevilla, i més tard a la de Madrid.

Colom i Sambola, Maria Josepa

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 3 agost 1924 – Barcelona, 16 octubre 2017)

Gravadora i pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l’Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual.

Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961 i el premi de gravat Ciutat de Barcelona del 1972.

Castro-Nuño, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1844 – 1898)

Fotogravador. Muntà un obrador, un dels més importants de la seva època, on es niquelaven i dauraven metalls i nous procediments de galvanoplàstia, rincografia, galvanotípia directa i un sistema de baixos relleus encunyats que anomenà foto-escultura.

Fou un dels millors gravadors del fotogravat anomenat directe o autotipia.

Castelucho i Vendrell, Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 1835 – París, França, 1910)

Dibuixant i gravador. Iniciador de la dinastia.

A Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d’un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana, germà d’Emili.