(Gironès)
Coll de la serra de Sant Julià de Ramis, que forma la paret septentrional del congost del Ter, entre els plans de Sarrià i de Medinyà.
Hi ha un grup d’hostals.
Costa-roja, collet de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Gironès (geo)
Casalots, turó de
Cim (421 m alt) de la serralada de Marina, a l’oest del puig de les Cadiretes, entre les dues comarques.
Nombroses falles l’aïllen del bloc de Tossa.
Cabanyes -Gironès-
Galligants, el
(Gironès)
Afluent dretà de l’Onyar, que neix als contraforts septentrionals de les Gavarres i desemboca al seu col·lector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants, prop de l’aiguabarreig del Ter i de l’Onyar.
Farga, riera de la -Gironès-
(Gironès)
Afluent esquerrà del Ter, dins de la comarca.
Neix prop de Centenys i, després de recollir les aigües dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua avall de Medinyà.
Bugantó, riera de
(Gironès)
Curs d’aigua, afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix a les Gavarres, prop de Santa Pellaia, dins el terme de Cruïlles (Baix Empordà), i després de rebre, prop de Llambilles, la riera de Castellar per la dreta, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Fornells de la Selva.
Bonaula, riera de
Curs d’aigua de la Depressió Pre-litoral Catalana, afluent, per la dreta, de l’Onyar prop de Riudellots de la Selva.
Neix a la Serralada Litoral, al nord-oest del puig de les Cadiretes, dins el terme de Llagostera; passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou.
Gavarres, les -Baix Empordà/Gironès-
(Baix Empordà / Gironès)
Massís del Sistema Mediterrani Català que constitueix l’extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana; delimita mitjançant falles amb la depressió de la Selva (sud-oest), amb la del Baix Empordà (nord) i amb la plana gironina (oest).
És separat del massís de Begur, a l’extrem nord-est, per la fossa de Palafrugell, i limita pels contraforts septentrionals amb la vall del Ter, i per la part meridional, amb la vall d’Aro.
S’estén en direcció nord-oest – sud-est, amb una altitud entre els 300-500 m, i arriba als 535 m al puig d’Arques. Està constituït per materials paleozoics, pissarres silurianes i afloraments de calcàries devonianes.
El relleu és suau, de formes arrodonides, a causa d’una intensa erosió, només el nivell de base dels rius (que, com el Daró i alguns subafluents del Ter, neixen al massís), així com la duresa d’alguns afloraments, contribueixen a donar-li formes més acusades. La influència d’aquest relleu es revela a la costa, de línia bastant suau i amb petites platges arquejades al fons de cales.
Hi domina el clima mediterrani humit. Tant la pluviositat com el relleu afavoreixen la vegetació arbòria i els conreus, el granit descompost forma terrenys saulonencs aptes per a conreus, els quals es localitzen als fondals formats pels antics nivells d’erosió, els vessants són ocupats per boscs d’alzines i alzines sureres, objecte d’intensa explotació, principalment a la zona empordanesa a causa de la industrialització (fabricació de taps i derivats del suró).
El poblament s’hi establí de molt antic (restes neolítiques a la zona costanera), i als segles VIII i IX es va incrementar, a conseqüència de l’arrauliment de la població a les altures per por de les incursions sarraïnes; avui el poblament és escampat en caserius i masies, i només als estreps apareixen nuclis de població importants, els quals augmentaren demogràficament al final del segle XIX, sobretot a la zona oriental, gràcies a l’auge del suro, i recentment pel turisme.
Dades dels Països Catalans 