(Catalunya, 19 desembre 1984 – )
(CIC) Òrgan de consulta i d’assessorament. Depenent del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de la coordinació i de la programació universitària.
Creat per llei del 1984, és el continuador del Consell Interuniversitari Català creat l’any 1979.
(Catalunya, 1985 – )
Organisme superior de consulta i participació dels sectors inclosos en la programació general de l’ensenyament no universitari. Creat per la Llei de Consells Escolars del desembre de 1985 de la Generalitat.
Són representats els professors de l’àmbit no universitari, els pares d’alumnes, els alumnes, el personal d’administració i de servei dels centres docents, els titulars de centres privats, les centrals i organitzacions sindicals i patronals, els moviments de renovació pedagògica, l’administració educativa, l’administració local, els presidents dels consells escolars territorials, les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans, els col·legis professionals i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, a més de tres personalitats reconegudes en el camp de l’educació.
La funció consultiva i participativa pròpia és exercida en àmbits més reduïts pels consells territorials i els consells escolars municipals.
Enllaç web: Consell Escolar de Catalunya
(Catalunya, 1937 – 1939)
Organisme projectat per la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat d’orientar i controlar la urbanització de les ciutats i les comarques de Catalunya, a partir de l’aprovació d’un Estatut urbanístic.
Dependent de la conselleria d’economia, havia d’ésser formada per representants de les federacions immobiliàries regionals, de les caixes immobiliàries, de l’associació d’enginyers i dels sindicats de metges i d’arquitectes de Catalunya.
La municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937) fou el primer pas cap a la creació d’aquest consell.
(Catalunya, 11 agost 1936 – 1939)
Organisme creat per decret de la Generalitat. Tenia la doble funció de dirigir i ordenar l’economia catalana en col·laboració amb el Departament d’Economia i de formalitzar un programa comú de tots els grups i de totes les organitzacions polítiques i sindicals de què els seus membres eren representants.
Va tenir un paper molt important en la redacció i l’aplicació del decret de col·lectivitzacions, i en nasqueren els Consells Generals d’Indústria i les Federacions Econòmiques.
La CNT i el POUM eren partidaris d’una socialització més profunda: generalitzar la col·lectivització de l’economia i el control sindical d’aquesta. En canvi el PSUC i els altres partits eren partidaris de limitar i controlar estatalment les col·lectivitzacions per tal de defensar els interessos de la petita burgesia.
Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, fou exclosa la representació del POUM i s’imposà aquesta segona tendència, fet que comportà la congelació de la política de col·lectivitzacions.
(Catalunya, 1938 – 1939)
Organisme. Constituït a fi de garantir que l’aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d’aquest.
Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d’empresa els termes de la indemnització.
(Catalunya, 27 juliol 1936 – 1939)
(CENU) Organisme creat per la Generalitat por després d’iniciada la guerra civil, per tal d’implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis.
Estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d’entitats pedagògiques i polítiques.
La principal aportació fou el Pla General d’Ensenyament que es proposà com a meta urgent l’escolarització de tots els infants de Catalunya.
No obstant això, les difícils condicions creades per l’avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l’abast del projecte.
(Catalunya, 5 juliol 1996 – )
(CAC) Organisme públic. Instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals. El seu funcionament i els seus objectius són regulats per la llei 8/96 del Parlament de Catalunya.
El consell de govern aprovà el seu funcionament al gener de 1997. Té funcions consultives i d’assessorament del poder executiu i del legislatiu i funciona de manera col·legiada.
Enllaç web: Consell de l’Audiovisual de Catalunya
(Catalunya, 9 juny 1931 – 1939)
Organisme creat per la Generalitat per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències (ensenyament superior, secundari, primari, tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts), presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat. A la pràctica, n’actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari.
En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre (1934-36), per Lluís Duran i Ventosa.
Fou l’organisme fonamental de la tasca cultural de la Generalitat.
(Catalunya, 25 febrer 1981 – febrer 2009)
Òrgan d’assessorament de la Generalitat de Catalunya per dictaminar l’adequació a l’Estatut dels projectes de llei del Parlament i per interposar recursos d’inconstitucionalitat per part de la mateixa Generalitat, segons el text estatuari del 1979.
Creat pel llei del Parlament, estava format per set membres juristes (cinc d’elegits pel Parlament i dos pel govern), que n’elegien el president, que és la tercera autoritat institucional de Catalunya.
El 2009 fou substituït pel Consell de Garanties Estatutàries.
(Catalunya, 1999 – )
Organisme de consulta i assessorament. Creat per la Generalitat de Catalunya amb relació a la formació professional en tots els àmbits educatius i socials que hi sigui establerta.
Adscrit el departament d’Ensenyament, es presidit pel seu conseller i pel de Treball alternativament.
Enllaç web: Consell Català de Formació Professional
Dades dels Països Catalans 