Cim (1.482 m alt) de la serra que separa la vall de Vidrà de la plana d’en Bas, al nord-oest del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.
Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional.
Coll (1.000 m alt) obert a la cinglera que limita la vall d’Hostoles amb l’altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.
Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels antics municipis de Beget i d’Oix i de l’actual de la Menera.
Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.
(Garrotxa)
Coll obert al límit de les valls de Ridaura i de Bianya, entre els puigs Estela (1.359 m alt) i de Sespunya (1.025 m alt).
Enllaça la depressió d’Olot amb la vall del Ter i és travessat per les carreteres que comuniquen Olot amb Ripoll per Vallfogona, i amb Sant Joan de les Abadesses per la collada de Santigosa.
Cim (1.289 m alt) de la serralada que separa les conques del Ter (valls de Sant Joan), i del Fluvià (valls de Bianya i de Ridaura), enllaçat amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa.
(Garrotxa)
Curs d’aigua, afluent per l’esquerra del Fluvià; neix a la muntanya de la Mare de Déu del Mont i desemboca al seu col·lector vora Besalú, on hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí de Capellada.
Alineació muntanyosa (957 m alt) de la Serralada Transversal, a l’est del turó de Castelltallat, entre les valls de Santa Llúcia de Puigmal, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), i de Sant Ponç d’Aulina, del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m alt), al límit de les dues comarques.
És separada del pla d’Aiats d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram. Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic.
Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera; el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28 i desaparegué.
La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el 1611 (i encara el 1731 i el 1775) i esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cabrera (imatge d’alabastre perduda el 1936), dependent de la parròquia de Sant Julià de Cabrera.
(o el Rebrugent o riera d’Amer) Riu de la Serralada Transversal, afluent del Ter per l’esquerra. Format per l’aigua de barrancs.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols. Recorre la vall d’Hostoles, en direcció sud-est, seguint una gran falla; el fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic, que davalla dels volcans de la regió olotina i que tanca les aigües de la plana d’en Bas; l’antic llac originat formà l’alta vall del Fluvià, que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important.
Entra a la comarca de la Selva passant pel terme d’Amer, on aflueix al Ter, al peu de l’actual presa del Pasteral, al massís de les Guilleries.
Dades dels Països Catalans 