Coll (1.189 m alt) de la serra que separa les valls de la Menera i de Sant Aniol, entre el pla de la Muga i la serra de Monars.
Falgueres, coll de les
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Garrotxa (geo)
Faja, coll de -Garrotxa-
(Garrotxa)
Coll (980 m alt) de la comarca, que separa les valls de Llierca i de Borró, entre els cingles de Gitarriu i d’Entreperes.
Codella, pas de
(Garrotxa)
Congost obert pel riu Fluvià travessant un dic basàltic, que comunica la plana d’en Bas amb la d’Olot, per on passa la carretera d’Olot a Sant Feliu de Pallerols.
Claperols, gredera de
(Garrotxa)
Volcà del grup de Begudà, a la serra d’Aiguanegra, entre el Fluvià i el pla de Begudà, caracteritzat pels dipòsits de greda que l’envolten.
Carrera, coll de
(Garrotxa)
Coll de la comarca, obert a l’oest del Montmajor, entre la Vall del Bac i la de Colldecarrera, per on passa l’antic camí de Besalú a la Cerdanya.
Borró, riera de
(Garrotxa)
Riu, afluent esquerrà del Fluvià.
Neix al puig de Bassegoda i, després de passar, engorjat, entre els cingles de Gitarriu i la serra de Llorona, desemboca al seu col·lector entre Argelaguer i Besalú.
Bodelquer, estret de
(Garrotxa)
Congost del riu d’Oix, entre el Montmajor i el Taió, que separa la Vall del Bac -capçalera d’aquell riu-, de Sant Miquel de Pera.
Alberes, les -nom orogràfic-
(Catalunya / Catalunya Nord)
Ramal orogràfic pirinenc.
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l’Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.
Fluvià, el -riu-
(Garrotxa / Pla de l’Estany / Alt Empordà)
Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca a la badia de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.
Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser.
El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa. Presenta un eixut d’agost, un màxim principal al març, amb una rèplica de maig, i un màxim secundari d’octubre.
L’aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, excepte a partir de Bàscara, gràcies a la construcció del pantà d’Esponellà. Més aprofitat ha estat per la indústria, la qual utilitza la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper.
En alguna ocasió, el Fluvià ha tingut una funció militar, com a la fi de la Guerra Gran, en l’anomenada batalla de Fluvià (maig 1795), i també a la guerra civil, en que fou la darrera línia de resistència de les forces republicanes abans de la retirada total de Catalunya (febrer 1939).
El Fluvià provocà inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d’octubre de 1940, que afectaren tot el Pirineu oriental, especialment Olot.
Finestres, serra de
(Garrotxa)
Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d’Hostoles i la d’Olot.
És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costes limitades per cingleres, caracteritzat per l’alternança de margues, gresos i conglomerats.
L’estatge de l’alzinar arriba fins als 400-700 m, i més amunt hi ha el de la roureda. D’una altitud mitjana d’entre 800 i 950 m, assoleix els 1.023 m al puig de Finestres, a llevant de la serra.
Dades dels Països Catalans 