(Garrotxa / Alt Empordà)
Riu, afluent dretà de la Muga.
Neix prop de Lliurona (Garrotxa), a les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, i recorre l’Alt Empordà en direcció oest-est, on passa per diversos municipis, com Cabanelles, Borrassà, Figueres, i desemboca en el seu col·lector prop de Vilanova de la Muga.
De cabal irregular, les seves ribes són plenes de vegetació de ribera.
(Garrotxa)
Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont.
La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda.
És format per l’aiguabarreig de les aigües del riu de Beget i de la riera d’Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l’esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent.
Una part de les seves aigües s’infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l’estany de Banyoles.
Afluent esquerrà del Ter, que neix a la subcomarca d’Olot, al peu de la serra de Finestres, i que, seguint la direcció nord-oest – sud-est del horst tectònic, corre al peu de Rocacorba, paral·lelament a la vall d’Hostoles.
Travessa la part occidental del Gironès, entre la serra de Ginestar i el puig d’Entreperes, fins a desguassa al Ter, aigües amunt de Girona.
Forma la vall de Llémena, el fons de la qual és cobert de materials basàltics procedents dels corrents de lava compacta dels volcans propers.
La vall és aprofitada per a l’establiment de nuclis de població dedicats a l’agricultura, afavorida per l’abundància d’aigua i la bona qualitat dels sòls volcànics.
Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m.
El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d’en Bas.
(Garrotxa)
Afluent dretà del Fluvià, que neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont.
Després de travessar el terme de Sant Ferriol, desguassa aigua avall de Besalú.
Vall tectònica de la serralada Transversal, seguint la direcció nord-oest – sud-est, paral·lela a la vall de la Llémena, corresponent a la fossa que ha enfonsat el horst septentrional format per les serres del Corb, Finestres i Rocacorba; per la banda meridional limita amb els cingles d’Aiats i i el Collsacabra.
És solcada pel riu Brugent, afluent del Ter, que segueix la falla endinsat en el corrent basàltic que cobreix el fons de la vall, i vora el qual s’estenen els conreus de secà (cereals i farratge).
(Garrotxa)
(o el Gurni) Afluent esquerrà del Fluvià, a la plana d’en Bas.
Format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent (que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm) i que després de passar vora Sant Privat d’En Bas i del Mallol, desemboca al seu col·lector prop del veïnat de Cirera.
(Garrotxa / Pla de l’Estany / Alt Empordà)
Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca a la badia de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.
Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser.
El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa. Presenta un eixut d’agost, un màxim principal al març, amb una rèplica de maig, i un màxim secundari d’octubre.
L’aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, excepte a partir de Bàscara, gràcies a la construcció del pantà d’Esponellà. Més aprofitat ha estat per la indústria, la qual utilitza la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper.
En alguna ocasió, el Fluvià ha tingut una funció militar, com a la fi de la Guerra Gran, en l’anomenada batalla de Fluvià (maig 1795), i també a la guerra civil, en que fou la darrera línia de resistència de les forces republicanes abans de la retirada total de Catalunya (febrer 1939).
El Fluvià provocà inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d’octubre de 1940, que afectaren tot el Pirineu oriental, especialment Olot.
(Garrotxa)
Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d’Hostoles i la d’Olot.
És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costes limitades per cingleres, caracteritzat per l’alternança de margues, gresos i conglomerats.
L’estatge de l’alzinar arriba fins als 400-700 m, i més amunt hi ha el de la roureda. D’una altitud mitjana d’entre 800 i 950 m, assoleix els 1.023 m al puig de Finestres, a llevant de la serra.
Cim (1.482 m alt) de la serra que separa la vall de Vidrà de la plana d’en Bas, al nord-oest del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.
Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional.
Dades dels Països Catalans 