(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Església romànica, a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja.
Prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).
El lloc és esmentat ja al segle XIII.
(Sant Pere de Ribes, Garraf)
Barri, situat a uns 4 km del cap del municipi, a l’extrem més sud-occidental del terme, a tocar de Vilafranca del Penedès.
Experimenta un creixement continuat de població.
(Cubelles, Garraf)
Caseria i antiga quadra, situada a la dreta del riu de Foix, al nord del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal.
Formà, el segle XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa.
(Garraf)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Ribes.
(Alt Penedès / Baix Penedès / Garraf)
Regió natural i històrica, dividida entre les tres comarques, superfície: 1.940,5 km2.
En la divisió provincial, l’Alt Penedès i Garraf pertanyen a la de Barcelona, i el Baix Penedès a la de Tarragona.
Comprèn la depressió del Penedès, sector de la Depressió Prelitoral entre la vall del Llobregat i del Gaià, i el massís de Garraf.
El mercat regional és Vilafranca del Penedès.
(Sitges / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1949)
Museu de la diputació de Barcelona. Constituït per les seccions de les dues poblacions.
La de Sitges radica en un edifici (1793) llegat pel seu propietari, Manuel Llopis i Bofill, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista; consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la col·lecció de nines de Lola Anglada.
El de Vilanova radica a la Casa Papiol (segle XVIII), adquirida per la diputació el 1959; té un bon mobiliari de l’època i importants col·leccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de la Corona de Aragón de Jerónimo Zurita del 1585.
Enllaços: Sitges – Vilanova i la Geltrú
(Catalunya)
Cim (532 m alt) del massís de Garraf, termenal dels municipis d’Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Olèrdola i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).
Antiga quadra, situada a l’extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, el mas Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert.
El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix segle XV formava ja un sol terme amb el de Sitges.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola.
És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà.
La seva importància es remunta al segle XIV, quan Pere III el Cerimoniós autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna.
El seu creixement, sobretot a partir del segle XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del segle XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles.
L’església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.
(Sitges, Garraf, 1910 – )
Museu. Situat al costat del Cau Ferrat. S’hi conserva el llegat que el Dr. Jesús Pérez-Rosales féu a la diputació provincial de Barcelona.
Situat a l’antic hospital (segle XIV), conserva una magnífica col·lecció d’escultures en fusta, pedra, marbre, ceràmica, ferros forjats, orfebreria i altres obres d’arts decoratives.
Enllaç: Museu Maricel
Dades dels Països Catalans 