(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1912)
Fuster artístic. Fou deixeble de Venanci Vallmitjana.
Realitzà obres molt remarcables de fusteria decorativa per a esglésies.
Des del 1903 era professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
(Castellvell, Baix Camp, 1830 – Barcelona, 1897)
Ebenista. Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona.
Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París (1867).
El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample.
En seria continuador unitari el seu fill Josep Ribas i Anguera (Barcelona, 1866 – 1909) Ebenista. A la seva mort, fou continuat per la seva vídua fins al 1936.
(Barcelona ?, segle XVIII)
Arquitecte fuster. Membre d’una important dinastia de fusters i d’imatgers.
L’any 1731 col·laborà amb l’escultor Pere Costa en la decoració de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. Suspesa l’obra (1735), reclamà judicialment a l’escultor l’import de la seva feina.
Muntà un retaule (1741) procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l’església parroquial de Caldes de Montbui. Intervingué en les obres del palau Sessa i del Col·legi de Cirurgia (1762), a Barcelona, i treballà en un projecte per a l’edifici de Llotja, que no fou acceptat (1764).
Posteriorment col·laborà en les obres d’aquest edifici, dirigides per Joan Soler i Faneca.
(Barcelona, 1812 ? – 1884)
Torner. Probablement fill de Pelegrí Forès i Madaula. Executà notables treballs de torneria.
Escriví diversos estudis de l’especialitat per a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual pertanyia.
(Barcelona, segle XIX)
Fuster i agrimensor, amb títol del 1842. Creà una escola al carrer de la Canuda, on va dedicar-se a l’ensenyança artística dels menestrals, ajudat pels seus fills Josep Maria i Lluís Folch i Brossa.
Excel·lí en la construcció naval i en la realització de rellotges de sol.
És autor de Cuadernos del artesano o propietario.
(Barcelona, segle XV)
Fuster artístic. El 1464-65 col·laborà amb Miquel Prats a la part de fusteria del famós retaule de l’Epifania, pintat per Jaume Huguet. L’any 1479 fou un retaule per a l’església de Sant Martí de Montnegre.
Hom li atribueix el bell arquibanc de fusta (vers 1480), amb les armes de la família Sors, per a l’antiga capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la seu de Barcelona, que es conserva avui en una de les capelles interiors del temple.
Consta que el 1492 féu pintures per al convent de la Mercè de Barcelona.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Fuster tallista i arquitecte. Treballà conjuntament amb el seu fill Antoni Carbonell, ambdós documentats entre el 1487 i el 1555.
Intervingué en alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella (1504).
El seu fill construí el palau gòtic del Lloctinent on hi havia instal·lat a Barcelona l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
(Barcelona, 5 desembre 1874 – 18 gener 1949)
Moblista i decorador. Aprengué a l’Escola de Llotja amb Guitart i Lostalo. Va dedicar-se a la construcció de mobles artístics i a la decoració en general.
Organitzador de l’Exposició del Moble l’any 1929, fou president del Col·legi d’Artífexs i Ebenistes i del Foment de les Arts Decoratives (1918-21).
(Barcelona, 1875 – 1962)
Tallista i dibuixant de mobiliari. Treballà amb el seu cosí Joan Busquets i Cornet.
Cap al 1962 exercí de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirigí “Arts i Bells Oficis” (1927-31), de la mateixa entitat.
(Lleida, 1886 – 1967)
Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.
Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.
Fou el pare de:
Dades dels Països Catalans 