(Palma de Mallorca, Mallorca)

Convent franciscà. El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II de Mallorca i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca.

L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317. En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda. La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d’amplada, amb absis poligonal i les capelles laterals.

Un incendi a la fi del segle XVI fou causa de la renovació dels dos últims trams de la volta i de la construcció de la portada barroca, planejada per Pere Orrac el 1663 i executada per Francisco Herrera el 1690; és una obra d’un gran treball i mèrit, de barroc insular, amb records platerescs. En una capella de l’absis hi ha la tomba de Ramon Llull, obra de Francesc Sagrera (1487).

El claustre, construït entre el 1287 i el 1390, és una obra gòtica d’esveltes columnes però amb els calats gòtics dels arcs molt malmesos per la rude qualitat de la pedra; es troba entre l’església, l’oratori de la Germandat i dues ales del convent.

El convent de Sant Francesc tingué molta importància en la vida mallorquina dels segles XIII i XIV, profundament amarada de franciscanisme. Fou també un centre cultural, del qual resta encara l’antiga aula de gramàtica. La capella de Nostra Senyora dels Àngels o de la Germandat té al seu costat un petit claustre, que fou el dels novicis i que és una còpia reduïda del conventual.

Després de l’exclaustració del 1832 el convent serví de seu del govern militar, de caserna i de presó, fins que, molt malmès, fou retornat als franciscans (1906); aquests, però, li han donat nova vitalitat. Té adjunts una biblioteca i un petit museu.