Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Peratallada, Joan de

(Peratallada ?, Baix Empordà, 1310 – Avinyó, França, 1365)

Predicador franciscà. Conegut també amb els noms de Joan de Ribatallada i Johannes de Rupescissa. Predicà a Viena.

Influït per Gioacchino da Fiore i altres autors, s’avesà a introduir en les seves prèdiques i escrits vaticinis i interpretacions arbitràries de l’Apocalipsi, motiu pel qual fou empresonat a Avinyó pels seus superiors.

Hom conserva a la Bibliothèque Nationale, de París, el còdex més complet de les seves Visiones fratris Johannis de Rupescissa, escrites a la presó i en les quals predeia l’aparició d’un anticrist en la descendència de Pere II de Catalunya, seguit d’un mil·lenni de pau i d’un segon anticrist, abans del judici final.

Menéndez Pelayo comparà aquest autor amb Arnau de Vilanova i l’inclogué en la Historia de los heterodoxos españoles, bé que afirmà que potser no era herètic.

Pas i Pincard, Àngel del

(Perpinyà, novembre 1540 – Roma, Itàlia, 23 agost 1596)

(o Delpàs) Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar.

Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa (del qual fou guardià); fou definidor i guardià del convent de Perpinyà.

Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma (viatjava sempre descalç), procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans.

El 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó (1581), de la qual fou elegit custodi.

Tanmateix, per tal d’evitar la separació d’aquests convents de la província de l’antiga observança, el general Francisco de Gonzaga obtingué que fos obligat a residir a Gènova dos anys, des d’on passà a Sicília, fins que fou cridat a Roma per Sixt V (1585) a causa de la fama de les seves obres (especialment l’Expositio Symboli Apostolorum, editada a Roma el 1595).

Aleshores, per encàrrec del papa es retirà a Tívoli per redactar els comentaris dels quatre evangelis (editats en 1623-25); passà a San Pietro in Montorio els darrers nou anys de la seva vida.

Entre les seves nombroses obres destaquen Comentario sobre la régula de San Francisco (Barcelona, 1579), De los fundamentos del buen espíritu y de toda perfección espiritual (Gènova, 1583), Tractatus de restituenda disciplina vetuste religionis Sancti Francisci (Gènova, 1583), Breve trattato della preparazione del Santissimo Sacramento dell’altare (Roma, 1595) i De divino amore captando (tractat ascètic que deixà inèdit a la seva mort).

Fou declarat venerable el 1863.

Massià i Vidiella, Josep Maria

(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 30 desembre 1815 – Lima, Perú, 15 gener 1902)

Prelat. Franciscà (1831), després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia (1835).

El 1853 passà a El Callao i a Lima, i fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador (1872).

Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875), diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895.

El 1909 en fou incoat el procés de beatificació.

Marca, Francesc

(Olot, Garrotxa, segle XVIII)

Historiador.

Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde. Residí molt de temps al col·legi de Sant Bonaventura de Barcelona.

És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 (1764) i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde; en deixà una còpia a Barcelona.

López, Joan

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798)

Frare franciscà i filòleg.

Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà.

També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà.

Jubí, Joan

2 Respostes

(Mallorca, vers 1490 – Barcelona, 1571)

Bisbe franciscà, teòleg i humanista.

Fou provincial de Catalunya, i des de la seva consagració com a bisbe titular de Constantina (1542) actuà d’auxiliar dels bisbes de Barcelona (Joan de Cardona, Jaume Caçador, Guillem Caçador).

Present a la segona etapa del concili de Trent (1551-52), intervingué en els debats sobre l’eucaristia i la penitència, posteriorment publicats (Barcelona, 1570), com també altres opuscles.

Jeroni de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia, vers 1325)

Religiós franciscà. Des del 1300 residí a Grècia, on treballà per la unió dels cristians.

Formà part de l’expedició a la Xina amb Joan de Montecorvino, de qui fou bisbe sufragani (1311). Primer bisbe de Kaffa (Crimea) el 1318.

En la discussió sobre la pobresa franciscana davant Joan XXII (Avinyó, 1322) defensa postures rigoristes, però s’enfrontà durament amb els espirituals.

Retornat a la seva seu, intervingué en els conflictes entre catalans i venecians (1325).

Iglésies i Domènec, Francesc

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX – segle XX)

Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Dirigí la “Revista Franciscana”.

Publicà els reculls poètics Flores y frutos, Mis tempestades sonoras i Campanes al vol, així com el llibre narratiu Leyendas franciscanas.

Gual i Pujades, Pere

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 27 febrer 1813 – Lima, Perú, 3 setembre 1890)

Religiós franciscà. Professà a Girona l’any 1832. Amb motiu de l’exclaustració (1835), es traslladà a Itàlia.

El 1845 anà al Perú, i, a més d’altres càrrecs, fou comissari general de l’orde franciscà a l’Amèrica del Sud.

Publicà diverses obres d’apologètica, de to integrista, i en defensa de la Immaculada i de la infal·libilitat papal.

Assistí al concili Vaticà I.

Gran, Bonaventura

1 Resposta

(Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1724)

Beat i frare franciscà. Durant algun temps féu vida d’ermità a Sant Llorenç del Munt.

Fundà a Roma el convent de Sant Miquel.

Fou beatificat. La seva diada és el 11 de setembre.