(Gandia, Safor, 1803 – Damasc, Síria, 1860)
Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans.
Fou beatificat per Pius XI el 10 d’octubre de 1926.
(Llorca, Múrcia, 30 agost 1714 – València, 27 novembre 1785)
Arquitecte i pintor. Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva. S’educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bort. Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà. El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles.
De la seva obra, poc estudiada, són coneguts -com a arquitecte- alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans: la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola (1753), l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat (1757), i un de posterior al seu ingrés, el disseny de l’ampliació de l’església de Montfort (1770).
Com a pintor -la part més ben coneguda de la seva activitat- la primera obra és el Sant Agatàngel de l’Arxiu Municipal d’Elx (1747), cosa que suposa un desconeixement de la seva etapa de formació. D’obres anteriors al seu establiment a València únicament es coneix El miracle de les hòsties, a Santa Maria d’Alacant. D’obres posteriors, n’hi ha, entre altres llocs, al convent de Sant Francesc de València, Requena i Aigües de Busot.
(Pollença, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, 1630)
Eclesiàstic. Franciscà, fou predicador i definidor del seu orde a Mallorca.
Publicà Manual dels fruits espirituals del viacrucis (1625, reeditat el 1651).
(Santanyí, Mallorca, 10 octubre 1722 – Monterrey, Mèxic, 5 juliol 1790)
Eclesiàstic i missioner. El 1738 entrà al convent de franciscans de Jesús de Mallorca i es graduà en filosofia i teologia. Refusà una càtedra de filosofia a la universitat de Mallorca, i el 1750 se n’anà cap a Mèxic, on treballà en les missions i fou tres anys lector de teologia a la seva universitat.
El 1768 tornà a Mèxic amb 48 sacerdots, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova Espanya i Nou Regne de Lleó. Fou comissari visitador de l’orde franciscà als convents de San Francisco de Pachueca i de Santa Cruz de Quéretaro, i el 1783 fou nomenat segon bisbe de Linares a Nou Lleó. Acabà la catedral i es dedicà a la pacificació del país. Fou l’introductor de noves espècies agrícoles i destacat promotor del progrés material i espiritual de la seva diòcesi.
És autor d’una Historia de los adelantos que han hecho la agricultura, artes y comercio en el Nuevo Reyno de León (inèdita) i d’un Mapa de las Californias, que fou imprès en quatre fulls, i molts altres treballs pastorals i erudits.
Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).
Després d’una instal·lació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384. Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570.
Abandonat el 1835, és avui una ruïna total.
(València, segle XV – Mèxic, 1534)
Frare franciscà. Fou un dels primers missioners de l’orde que arribaren a Mèxic el 1524. Portà en aquell país els primers brots d’olivera. El mateix any d’arribada presidí el primer sínode eclesiàstic celebrat a Amèrica. Desenvolupà una gran activitat evangelitzadora.
És autor d’alguns escrits de caràcter històric i teològic.
(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l’Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d’una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l’orde.
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu.
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília; el 1404 s’hi instal·là una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai.
El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi. Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501.
Fou objecte d’un atac de pirates barbarescs el 1545 i restaurat i fortificat el 1547. El 1612 s’intentà una permuta del convent amb els cartoixans del Puig, que tampoc no es portà a terme.
El 1681 fou reedificat el claustre i una bona part del convent, i el 1690 l’església actual. A la fi del segle XVIII el convent fou cedit per a seminari de missioners franciscans i ampliat amb l’hostatgeria i altres edificacions.
Durant la guerra del Francès (1811-13) fou hospital de sang, i exclaustrat i espoliat el 1835. Els franciscans hi retornaren el 1878, restauraren el convent i l’església i edificaren l’ermita neogòtica dels Desemparats i altres edificis, que configuren l’actual estructura del convent, on no resten gaires elements de valor artístic o arqueològic.
És un lloc de devoció popular i de concentració folklòrica i festiva: el romiatge de la festa de Sant Francesc (4 octubre) aplega gent de la comarca, de l’Horta i del Camp de Túria.
(Gata, Marina Alta, 1707 – Cadis ?, Andalusia, 1785)
Prelat i frare franciscà. Professà el 1723. Després d’ocupar diversos càrrecs de l’orde i ser-ne provincial, fou successivament bisbe de Canàries i de Cadis.
Deixà sermons i pastorals remarcables.
(Inca, Mallorca, 1535 – Palma de Mallorca, 1620)
Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d’on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S’ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador.
De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d’hebreu. Fou tres triennis provincial de l’orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06).
Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S’instà el seu procés de beatificació.
Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 