Arxiu d'etiquetes: fonts

Aigües de Busot (Alacantí)

13 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 18,47 km2, 341 m alt, 984 hab (2014)

(o Aigües, o Aigües Altes) Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i drenat pel barranc d’Aigües, que desemboca directament a la mar.

L’agricultura de secà (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia ovina i la cria d’animals de granja (conills i gallines) constitueixen la base econòmica del municipi. Dins el terme hi ha tres fonts d’aigües medicinals, la principal de les quals, dita de Sant Ignasi, va ser l’origen del balneari dels banys de Busot, actualment destinat a funcions sanitàries, i del santuari de la Mare de Déu de la Salut.

El poble és situat a la vora d’un antic castell; amb el llogaret d’Aigües Baixes (actualment dins el terme del Campello), havia format part del terme d’Alacant, del qual es va separar durant la primera meitat del segle XIX.

Enllaç web: Ajuntament

Gressillon, font d’Et

2 Respostes

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

Font urbanitzada, de la vall de l’Artiga de Lin, aigua amunt del santuari, a l’esquerra del riu d’Et Joeu.

Clarà -Maresme-

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme)

Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.

Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.

Brai, barranc de

Deixa un comentari

(el Pinell de Brai, Terra Alta)

Curs d’aigua, neix a la font de Brai, dins el terme.

Juntament amb altres barrancs aflueix, per l’esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l’Ebre.

Pena, castell de -Ripollès-

(Ogassa, Ripollès)

Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera.

Existia ja el 1024 i era propietat d’Oriol, senyor d’Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n’adquirí tot el domini.

Fou abandonat el segle XIV.

El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.

Gàver

4 Respostes

(Estaràs, Segarra)

Poble, a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi.

De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver, d’on parteix la sèquia del Sió.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Cristall, canal del

Deixa un comentari

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, damunt la vall de Bastanist.

S’inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall (2.562 m alt), a la cresta de la serralada.

Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall, la més coneguda de la serra de Cadí.

Coma de Nabiners, la

2 Respostes

(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Llogaret, fins al 1968 pertanyia al municipi d’Arfa i després al del Pla de Sant Tirs, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.

El segle XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia.

Hi ha una font d’aigua sulfurosa (aigua de la coma de Nabiners).

Can Caralleu

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, sorgit després del 1939 a la part alta de Sarrià, sota la carretera de les Aigües, al voltant de l’antiga masia i font de can Caralleu.

Al costat de les primeres torres foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d’urbanització.

El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu.

Bor -Baixa Cerdanya-

2 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.

La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).

Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.

Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.