Nom en castellà del municipi de Xest.
Municipi i capital comarcal de la Foia de Bunyol (País Valencià): 177,71 km2, 271 m alt, 15.029 hab (2014)
(cast: Chiva) Situat al sector de la comarca que limita amb l’Horta, regat per la rambla de Xiva o riu de Xest, accidentat per la serra de Xiva i de la Parentxisa, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar.
Predomina el secà (vinya i oliveres); al regadiu hi ha cítrics i fruiters. Ramaderia de llana i porcina. Indústries derivades de l’agricultura (farines i olis), materials per a la construcció i mobles. Població en ascens.
La vila és situada a banda i banda del riu Xest, al peu del turó que coronen les restes de l’antic castell de Xiva, d’origen musulmà, i del santuari de la Mare de Déu del Castell, refet al segle XVIII; església parroquial de Sant Joan, construïda entre el 1739 i el 1781; resta el campanar de l’antiga església gòtica de Sant Miquel; la casa de la vila correspon a l’antic convent de franciscans observants, fundat el 1611.
La baronia de Xiva fou creada per als Montcada. Durant la primera guerra carlina tingué lloc la batalla de Xiva.
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 70,93 km2, 218 m alt, 8.518 hab (2014)
(o Xestalcamp, cast: Cheste) Situat al nord-est de la comarca, entre la serra de Xiva i el pla de Quart, drenat pel curs mitja del riu de Xest, a la zona de parla castellana del País Valencià, de transició al català.
Hi predominen els conreus de secà, amb preponderància de la vinya, seguida de les oliveres i els garrofers. Indústria derivada de l’agricultura; hi ha una cooperativa vinícola; també hi ha indústria tèxtil i de la construcció.
La vila és a l’esquerra del riu de Xest; església parroquial de Sant Lluc, construïda en 1731-84; santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 1999 fou inaugurat el circuit permanent de velocitat Ricard Tormo.
Fou centre de la baronia de Xestalcamp. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina tingué lloc l’acció de Xest, en la qual els reialistes posaren en fuga als carlins. El 1864 fou trobat l’anomenat tresor de Xest, un conjunt de joies i monedes d’or i d’argent, probablement ibèric.
(Requena, Plana d’Utiel / Setaigües, Foia de Bunyol)
(cast: de Las Cabrillas) Alineació muntanyosa (963 m alt), formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general nord-oest – sud-est, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre les dues comarques, frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
A l’inici de la Guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey (8.000 homes) hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol.
Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena.
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 110,6 km2, 697 m alt, 1.282 hab (2015)
(cast: Siete Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l’est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d’Utiel.
El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n’és el principal conreu, seguit de l’olivera i l’ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L’abundància de fonts l’han convertit en un lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Requena.
La vila centra la foia de Setaigües, voltada d’elevacions d’uns 1.000 m; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble.
El municipi comprèn, a més, la caseria d’El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia.
El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró.
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,66 km2, 369 m alt, 1.262 hab (2014)
Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al fons de la foia, entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El sud del terme és accidentat per la serra de Dosaigües. Més de la meitat del municipi és coberta de matollar.
Els conreus són bàsicament de seca: cereals, oliveres, vinya i garrofers; al regadiu, s’hi conreen hortalisses, blat de moro i fruiters, malgrat que hi té poca importància. Hi té encara importància la ramaderia ovina. Àrea comercial de Bunyol. La població, molt afectada per l’emigració, s’ha recuperat darrerament gràcies a la proximitat de Bunyol.
El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, on s’aixecava l’antic castell de Macastre, d’època islàmica; església parroquial dedicada a la Transfiguració. Formà part de la baronia, després comtat, de Bunyol.
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 120,24 km2, 420 m alt, 2.136 h ab (2014)
(cast: Yátova) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del riu Magre, que el travessa, fortament encaixat, d’oest a est. El terme, molt extens i situat al sector més alt i accidentat de la comarca (serres de Malacara, al nord, i de Martés, al sud), és ocupat en tres quartes parts per vegetació espontània, molt boscat (pinedes i carrascars) i garrigar.
Agricultura amb predomini del secà, amb conreus de garrofers, ametllers, oliveres i cereals. Hi ha hortalisses al regadiu, on s’aprofita l’aigua de fonts. Àrea comercial de València. Hi ha un corrent emigratori vers València i Bunyol, on treballa una part de la població activa del municipi.
El poble està a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial dels Sants Reis fou bastida en 1668-72.
El municipi comprèn, a més, la caseria de Millars (en part a Bunyol) i de Quinet i el despoblat de Montratón.
Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,45 km2, 266 m alt, 3.408 hab (2014)
(ant: Godella de Xiva) A l’àrea de parla castellana del País Valencià, accidentat a l’est per la serra Perranxisa i a l’oest pels contraforts de la serra de Xiva (Miravalència, 443 m alt), al límit amb la Ribera Alta.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, predominantment de secà, amb conreus de vinya, oliveres, garrofers, cereals, ametllers i llegums; al regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, hi ha hortalisses, farratges i fruiters, complementada per la ramaderia de llana, la cria de bestiar i l’activitat d’algunes petites indústries de la fusta i forns de calç. Àrea comercial de València. Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la seva població, gràcies a la proximitat de zones industrials i al desenvolupament de l’estiueig.
El poble té l’origen en una alqueria islàmica; església parroquial de Sant Pere, construïda a partir del 1835.
Dins el terme hi ha el mas dit dels Escolapis.
Dades dels Països Catalans 