(Valls, Alt Camp, 23 gener 1873 – Barcelona, 16 febrer 1925)
Financer i polític. Dirigí el Banc de Valls, des del 1912.
Milità a la Lliga Regionalista. Fou diputat i vicepresident de la Mancomunitat (1917-19) i president de la diputació de Tarragona (agost 1919-agost 1921).
(Barcelona, 16 juny 1898 – 1 octubre 1972)
Financer i polític. Fill de Damià Mateu i Bisa i germà de Maria dels Àngels.
Director de les empreses familiars, en iniciar-se la guerra civil passà al bàndol franquista. Amic personal de Franco, entrà amb el seu exèrcit a Barcelona, d’on fou nomenat alcalde el dia següent.
El 1945 fou nomenat ambaixador a França.
Des del 1923 era propietari del castell de Peralada.
(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1841 – París, França, 1908)
Financer. Emigrà a Amèrica, i treballà en empreses bancàries argentines. Fou un dels promotors de la Industrial Agrícola i director del Banco Inmobiliario de Buenos Aires.
Fundà l’Hospital Español i el poble colònia de Saavedra. Cal remarcar la seva promoció d’obres benèfiques, que continuà a partir del 1905 a París, ciutat on possiblement morí.
(Barcelona, segle XIX – 1905)
Financer.
El 1854 fundà, amb el seu soci J. Vilalta, la Banca Vilalta i Mas; mort el soci (1860), l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F. Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà (1949).
El seu nét Josep M. Mas-Sardà i Sells (Barcelona, 1918 – ) fou president d’aquesta banca des del 1962.
(Barcelona, 24 agost 1843 – 4 novembre 1915)
Financer. Personatge molt prestigiós en la banca catalana, formà part dels consells d’administració del Banc Hispano-Colonial, Crèdit Mercantil i d’altres.
Fundà la societat general de Telèfons Peninsulars i Madrilenya i influí en altres empreses financeres.
Es dedicà també al perfeccionament de l’agricultura, sobretot a la seva Granja Vella d’Horta, finca on també tenia diversos animals exòtics, donats a l’ajuntament de Barcelona i que serien els primers del Zoo de Barcelona (1892).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Financer. El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa.
El 1902 fundà la Banca J. Marsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919.
Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA.
Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908) i del Sindicat de Banquers.
Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio (1920).
Fou el pare de Lluís Marsans i Peix (Barcelona, segle XIX – 1923) Banquer. Presidí el consell d’administració de la Banca Marsans (1919-23).
(Catalunya, 1985 – )
(ICF) Organisme autònom de la Generalitat. Adscrit al Departament d’Economia i Finances. Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmico-Social i Financer establert el 1984.
Les seves funcions són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit dependents de la Generalitat i el control de llur gestió; funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autonòmiques, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades.
El seu finançament prové d’aportacions de la Generalitat, dels derivats del seu patrimoni, de les emissions de títols de renda fixa, del dipòsit d’altres institucions públiques o de les aportacions d’altres entitats.
Enllaç web: Institut Català de Finances
(Barcelona, 13 abril 1905 – Tours, França, 23 abril 1958)
Financer i polític. Fill de Joan Antoni Güell i López i comte de San Pedro de Ruiseñada (1928).
Durant la guerra civil lluità amb els nacionalistes i fou ferit al Segre (1938). El 1939 exercí com a vicepresident de la diputació de Barcelona. Cap de la casa de la reina Victòria Eugènia.
Presidí la Companyia Transatlàntica, i el 1946 creà el Banc Atlàntic, després de l’adquisició de la Banca Nonell. Fou president de diverses importants empreses de l’estat.
Autor, entre altres obres de tema polític, de Lealtad, continuidad y configuración del futuro (1957).
(Barcelona, 25 juliol 1826 – Madrid, 3 octubre 1907)
Financer. Fill d’Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Casimir i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell.
Fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871).
Fou el pare de Jaume Girona i Canaleta (Barcelona, 1856 – 1896) Banquer. Li fou concedit el comtat d’Eleta.
(Sóller, Mallorca, 7 agost 1862 – Madrid, 2 desembre 1932)
Polític i financer. Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a les corts a la legislatura del 1914.
Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929.
Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs.
Dades dels Països Catalans 