(Barcelona, 9 maig 1949 – )
Escriptor i filòsof. Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra.
Els assaigs que ha escrit se centren fonamentalment en qüestions estètiques molt sovint relacionades amb l’època romàntica, com ara El héroe y el único (1982), El fin del mundo como obra de arte (1991), Sabiduria de la ilusión (1995) i Aventura. Una filosofía nómada (2000).
És col·laborador habitual del diari “El País”, com també autor de novel·la i poesia.
(Barcelona, 1923 i 1988 – )
(ASCF) Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’IEC, de la qual aparegué un volum (1923), amb diversos treballs, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia.
La seva publicació ha estat represa l’any 1988 (número II), sota la direcció provisional de Jordi Sales. Posteriorment han aparegut els números III (1989) i IV (1990-91).
(Barcelona, 8 juny 1953 – )
Filòsof. Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona.
El seu pensament uneix l’aspecte cognitiu i sensorial de l’ésser humà per tal de fonamentar una ètica vàlida en la nova era de la informació.
De les seves obres cal destacar El laberint de la llibertat (1990), El discurs de l’ètica (1990), Humana dignitat (1991), L’idiota moral (1993), Europa després de Sarajevo (1996) i La revolución en la Ética. Hábito y creencias en la sociedad digital (1997).
(Bordils, Gironès, 27 febrer 1715 – Ferrara, Itàlia, 1799)
Filòsof, historiador i humanista. Jesuïta (1733), fou catedràtic de filosofia de la Universitat de Cervera i rector de diversos col·legis del seu orde.
És el representant més destacat de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que proposava una renovació de l’escolàstica. Arran de l’expulsió dels jesuïtes, s’instal·là a Itàlia.
De les seves obres sobresurten: Sistema Antiquonovum jesuiticae philosophia (1747), De vita et mort lingua latinae (1780) i una Historia geográfica y natural de Cataluña (1767).
(Barcelona, 1430 – 1492)
Filòsof, jurista i cabalista hebreu. Exercí la medicina a Tàrrega.
És autor d’una obra dogmàtica intitulada Newé Salom (Estances de pau).
El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert el Magne, i un comentari sobre l’Organon d’Aristòtil.
(Barcelona, segle XII – després 1145)
Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu. Documentat a Barcelona de 1133 a 1145.
Realitzà una tasca de compendiador i traductor, i escriví diverses obres amb la finalitat de difondre la ciència aràbiga al món occidental.
Sobre aritmètica, geometria, òptica i astronomia escriví: Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença, Tractat de geometria i medició, Llibre del càlcul dels moviments dels astres, Taules astronòmiques i Llibre del còmput del calendari.
Les seves idees sobre filosofia i teologia estan exposades en les obres Meditació de l’ànima i Llibre revelador.
(Barcelona, 20 gener 1924 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 juliol 2017)
Filòsof i escriptor. Fill de Joaquim Xirau i Palau, amb qui s’exilià el 1939. Es llicencià en filosofia a la universitat de Mèxic, on fou professor.
Els seus assaigs s’inspiren en part en l’existencialisme i el personalisme.
Ha publicat, entre d’altres, Duración y existencia (1946), Introducción a la historia de la filosofia (1964), Epígrafes y comentarios (1985), Cuatro filósofos y lo sagrado (1986) i Antología de Ramon Xirau (1989), entre d’altres obres.
Com a poeta, influït per Éluard, Maragall i Hölderlin, ha publicat, en català, Deu poemes (Mèxic 1951), Les platges (1974), Dit i escrit (1983), Natures vives (1991), etc; el 1996 publicà la seva Poesia completa.
El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Figueres, Alt Empordà, 23 juny 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 abril 1946)
Filòsof. Germà d’Antoni i de Josep. Professor de la Universitat de Barcelona, es reuniren al seu voltant una colla de deixebles, entre ells J. Ferrater i Móra. Des del 1939 residí a Mèxic, on fou professor de la Universitat Nacional Autònoma.
La seva filosofia, de tendència idealista, intentà superar l’intel·lectualisme metafísic i gnoseològic tradicionals, elaborant, a partir d’uns pressupòsits religiosos i d’experiències íntimes, una metafísica de l’amor que, en alguns aspectes, s’apropa a la línia fenomenològica i a la filosofia de Scheler.
Obres principals: Descartes y el idealismo subjetivista moderno (1927), El sentido de la verdad (1927), Amor y mundo (1940), Lo fugaz y lo eterno (1942), El pensamiento vivo de Juan Luis Vives (1944), Vida, pendamiento y obra de Bergson (1944), Cossío y la educación en España (1945) i Ramon Llull, filosofía y mística (1945).
Fou el pare de Ramon Xirau i Subias.
(Valls, Alt Camp, 27 febrer 1928 – Barcelona, 17 agost 2011)
Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1970 després d’haver fet els estudis eclesiàstics (filosofia i teologia) a Sant Cugat del Vallès, d’haver preparat la tesi a Munic i Bonn i d’haver deixat la Companyia de Jesús. A la mateixa universitat s’havia llicenciat en filosofia el 1958, sota el mestratge de J. Carreras i Artau.
El 1971 publicà la seva tesi sobre la Fenomenologia de l’esperit d’Hegel, d’àmplia difusió a les universitats de l’estat espanyol i de l’America llatina.
Professor a les universitats de Barcelona, Saragossa i Sant Sebastià, on fundà el 1978 la facultat de filosofia de la universitat del País Basc, retornà a la de Barcelona el 1979.
Membre cofundador de la restaurada Societat Catalana de Filosofia, de la qual fou president des del nov/1982 fins a l’oct/1985.
Publicà diverses obres sempre entorn d’Hegel.
(Malgrat de Mar, Maresme, 8 desembre 1854 – Barcelona, 1 juny 1926)
Biòleg i filòsof. Va començar els estudis de medicina a Barcelona, que va abandonar per exercir el periodisme. El 1887 ingressà al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. L’any 1897 va passar a dirigir els cursos de bacteriologia del Laboratori de Ciències Mèdiques.
Va ser membre d’algunes societats científiques, entre les quals hi ha l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i la Societat de Biologia de Barcelona, de la què fou president.
Va centrar les recerques en els àmbits de la bacteriologia i la immunologia. Així mateix, és autor d’alguns treballs sobre filosofia que han estat traduïts a uns quants idiomes.
Dades dels Països Catalans 