Arxiu d'etiquetes: filipistes

Amat i de Planella, Josep d’

5 Respostes

(Barcelona, 1670 – 1715)

Primer marquès de Castellbell. Participà en la defensa de Barcelona com a capità de la Coronela el 1697, fet que, ensems amb la seva adhesió a Felip V de Borbó, li valgué la concessió del títol de marquès.

Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700), i com a secretari d’aquesta corporació, s’encarregà de l’edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II (1701), col·lecció poètica a la qual aportà també la seva col·laboració, en català i castellà.

Fou el pare de Manuel d’Amat i de Junyent i l’avi de Rafael d’Amat i de Cortada.

Alòs i de Rius, Josep Francesc d’

7 Respostes

(Barcelona, 1689 – Madrid, 18 setembre 1757)

Magistrat i polític. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà d’Antoni. Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver.

Partidari de Felip V de Borbó, seguí el seu pare i el seu germà a Castella i, després de l’ocupació de Barcelona (1714), ocupà diversos càrrecs com a administrador i regidor, i posteriorment el de president de l’Audiència barcelonina.

Fou un dels principals membres fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Alòs i de Rius, Antoni d’

8 Respostes

(Moià, Moianès, 16 març 1693 – Barcelona, 4 agost 1780)

Militar. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà de Josep Francesc. Marxà a Castella amb el seu pare i formà part de l’exèrcit de Felip V de Borbó durant tota la guerra de Successió.

Rebé el títol de marquès d’Alòs (1747). Fou governador militar de Girona (1762-64) i capità general de Palma de Mallorca (1764-80).

Deixà escrita una Carta, instrucciones y relación de servicios… (1767) en què explica alguns aspectes interessants de la guerra de Successió.

Fou el pare de Josep i de Joaquim d’Alòs i Bru.

Alòs i de Ferrer, Josep d’

4 Respostes

(Barcelona, 1653 – 1720)

Jurista. Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l’antiga Universitat de Barcelona.

Partidari de Felip V de Borbó, l’arxiduc Carles III de Catalunya li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid.

Tornà a Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà Catalunya després de l’ocupació borbònica, i posteriorment s’incorporà a la nova Reial Audiència.

Va fer un estudi sistemàtic dels oficis municipals i dels sistemes de provisió i remuneració d’aquests, per tal d’adaptar-los a les noves estructures administratives que havia d’imposar el decret de Nova Planta.

Fou el pare de Josep Francesc i d’Antoni d’Alòs i de Rius.

Veciana i Rabassa, Pere Anton

2 Respostes

(Sarral, Conca de Barberà, 9 abril 1682 – Valls, Alt Camp, 30 gener 1736)

Filipista. Fill de Josep Veciana i Moles. Es casà (1704) amb Maria Tecla Civit. Durant la Guerra de Successió s’establí a Valls, on es mostrà partidari de Felip V de Borbó. Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s’alçaren novament contra els Borbó.

Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 5 de desembre de 1719 rebutjà l’assalt a Valls de Pere Joan Barceló el Carrasclet.

El prestigi assolit li valgué el manteniment d’aquesta esquadra com a cos armat permanent (Mossos d’Esquadra), a les seves ordres.

El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir Veciana i Civit, germà de Josep i de Joan Francesc.

Ciutadella de Barcelona

32 Respostes

(Barcelona, 1716-19 – 15 desembre 1869)

Fortalesa. Feta construir per Felip V de Borbó al barri de Ribera.

Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament. Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 (totalment el 1750).

Calgué destruir el barri de la Ribera (que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat): 1.200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització. Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit. Només se’n conservà la torre de Sant Joan, veïna de Santa Clara, transformada en presó militar.

La fortalesa tenia planta pentagonal, amb cinc baluards i una gran esplanada exterior per a maniobres, on hom feia les execucions. Dels nous edificis, exemples d’arquitectura militar, es destacaven el palau del governador, el gran arsenal, porticat, i la capella, d’una nau, amb cúpula i campanar cilíndric adossat a l’absis (projectada per Alexandre de Rez), tots ells arrebossats d’un característic vermell fosc.

Els barcelonins veieren sempre en la Ciutadella el símbol de l’ocupació militar, especialment durant el domini napoleònic i les lluites civils del segle XIX, en què serví de presó política. El 1841, la Junta Suprema de Vigilància de Catalunya, presidida per Joan Antoni de Llinars, n’acordà i n’inicià l’enderroc, però el capità general Antonio van Halen ho impedí i obligà a reconstruir-ne els murs.

El 1863 Víctor Balaguer promogué una campanya periodística, i amb el triomf de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària, per decisió del general Joan Prim, cedí els terrenys de la Ciutadella a la ciutat de Barcelona (el 15 desembre 1869), per a la construcció del parc de la Ciutadella.