(Palma de Mallorca, 1690 – Madrid, 15 març 1748)
Jurista. Hagué d’exiliar-se de Mallorca per haver-se mostrat addicte a Felip V de Borbó. Després del triomf d’aquest, fou nomenat jutge d’Eivissa i, més tard, oïdor de l’audiència de València.
És autor d’alguns escrits.
(Montalban, França, vers 1672 – València, 19 juliol 1759)
Militar. Duc de Caylus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V de Borbó a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià -per ordre de Felip V- la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat.
Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1705, per Felip V de Borbó, a Vicent Boïl de la Scala, baró de Manises.
Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo.
(País Valencià, segle XVII – 1741)
Militar. Fill de Carles Caro-Maça de Liçana i Roís. Baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona. El 1739 fou nomenat marquès de la Romana.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII – Madrid, 1750)
Primer comte del Castell, baró de Senis i de Nurachi. Defensor de la causa filipista. El 1709 organitzà la reconquesta de l’illa de Sardenya, ocupada pels austriacistes.
(Morella, Ports, 1674 – 1745)
Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella.
És autor de diverses comèdies, poesies d’assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.
(València, 17 maig 1625 – 19 agost 1715)
Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d’un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València.
El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía… Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III.
(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)
Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.
Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.
Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.
(Palma de Mallorca, 15 novembre 1665 – 5 abril 1749)
Filipista. Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa.
Obtingué el títol de primer marquès d’Ariany (1717) i fou regidor degà del primer ajuntament borbònic de Palma de Mallorca.
Fou l’avi de Maria Teresa Cotoner i Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII) Dama. Es casà amb Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.
(València, 1708 – 1901)
Fortalesa militar, feta construir per Felip V de Borbó, un cop presa la ciutat, sobre la reduïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei-arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el segle XIX.
Fou enderrocada el 1901; la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808.
Dades dels Països Catalans 