(Sarrià, Barcelona, segle XVI)
Explorador.
Lloctinent de Sebastiano Caboto, el 1526 comandà una expedició, a la qual contribuí també amb capital, al Riu de la Plata. Explorà per primera vegada el Chaco i arribà fins a la desembocadura del riu anomenat avui Bermejo.
Fou assassinat amb altres companys, entre els quals el germà del descobridor del Pacífic Gonzalo Núñez de Balboa.
(Os de Balaguer, Noguera, 26 juny 1716 – Lleida, 10 octubre 1786)
Explorador i militar. Destinat a Mèxic, el 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia com a primer governador del territori. Dos anys més tard va dirigir l’expedició que conquerí l’Alta Califòrnia, d’on fou també governador (1769-70).
Aquesta expedició fou la primera que arribà per via terrestre fins a la badia de Sant Francisco i el port de Monterrey, i inicià així la colonització d’aquesta àrea.
Fundà, juntament amb fra Juniper Serra, les missions de San Diego (1769) i San Carlos de Monterrey (1770). El 1779 fou nomenat governador de Puebla, a Mèxic.
L’any 1784 tornà a la Península i s’establí a Lleida.
(Barcelona, 27 març 1879 – Ciudad Bolívar, Veneçuela, 30 abril 1932)
Explorador i topògraf. Comerciant, el 1907 s’exilià a Veneçuela, on s’interessà per l’exploració del riu Caroní. El 1926, amb Fèlix Cardona, en descobrí les cascades del Salt de l’Àngel.
Féu diversos mapes de les àrees explorades, que F. Cardona publicà el 1930.
(Hannover, Alemanya, 1867 – Baden-Baden, Alemanya, 1943)
(Rudolf Stallmann) Aventurer i espia.
Arribà a Barcelona el 1915 com a espia alemany. S’uní a la banda de pistolers de Bravo Portillo, al servei de la patronal. El setembre de 1919, a la mort de Bravo, el substituí.
Per oposar-se a la unió amb els sindicats lliures i per intentar extorquir alguns patrons, fou expulsat d’Espanya (1920).
Actuà d’agent doble entre França i Alemanya durant la II Guerra Mundial.
(Catalunya, segle XV – Tenerife, Canàries, 1527)
Expedicionari. Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén.
Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment.
Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), escrivà, i el seu nebot Anton Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), eclesiàstic que fundà a Tenerife l’ermita de San Cristóbal, encara existent.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)
Descobridor.
Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.
La localitat de Yorbalinda li deu el nom.
(Altafulla, Tarragonès, 3 gener 1826 – Cadis, Andalusia, 13 maig 1879)
Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona.
Interessat pels països de l’Àfrica, estudià l’àrab. El 1859 anà a Algèria, i l’any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l’islamisme. Va ascendir a cap d’artilleria amb el nom de Caid Ismail.
Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l’Àfrica i va viatjar per l’oest d’Algèria i per Tunis.
L’any 1869 publicà L’Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949.
Va morir quan preparava un tercer viatge.
(Malgrat de Mar, Maresme, 3 febrer 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 desembre 1982)
Explorador. Féu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona.
Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M. Mundó i Freixes estudiaren les possibilitats auríferes i diamantíferes de la Guaiana, descobriren la cascada Meru (1928), actualment anomenada Salto Ángel, la més alta del món, i pel seu compte, les fonts del Caroní.
A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitat de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana.
Féu de guia de l’expedició franco-veneçolana en el descobriment de les fonts de l’Orinoco (1951). Sol o amb comissions de treball, tingué part en els treballs de fixació de fronteres. Fou un gran coneixedor de la Guaiana i de la població indígena.
(Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783)
Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola.
Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l’hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú.
(Tortosa, Baix Ebre, 30 gener 1747 – Monterrey, Mèxic, 11 març 1802)
Militar. Fill de família benestant, partí cap a Mèxic (1767) per participar en la submissió de les tribus indígenes.
Destinat a Nootka (1790), Canada, per fundar un establiment espanyol, afavorí les relacions amb els natius, col·laborà en la confecció d’un vocabulari indígena, creà un hort experimental i construí un fortí.
La ciutat de Port Alberni, a l’illa de Vancouver, li ret homenatge.
Dades dels Països Catalans 