Antic estany d’origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno.
Convertit en l’embassament de Cavallers per una presa de 70 m d’alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d’aigua i alimenta la central de Caldes de Boí.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany, a la capçalera del Flamicell.
A llevant s’enllaça amb l’estany Morto; al sud. amb l’estany Cubeso.
Pel nord és dominat pel pic de Subenuix (2.949 m alt).
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Estany, reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners (Aiguamolls de l’Empordà).
Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes (el 945 el comte Gausfred I d’Empúries concedi drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere), voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera.
Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses; la Mugueta n’enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de les Salines i el grau de la Muga.
Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.
A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.
Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.
Poble, al sud-est de la vila. El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí.
L’església és dedicada a santa Cristina.
Al sud-est hi ha els estanys de Canadal, on neix el Merdançà.
(o de Baix) Estany litoral, enclòs a l’illa de Buda, situat entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc.
Alta vall del riu de Cabanes, afluent, per la dreta, del riu de la Bonaigua, a l’antic municipi de Son.
Al centre hi ha el circ lacustre de Cabanes, d’origen glacial, on es destaquen l’estany Negre de Cabanes i el de Xemeneies.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).
Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).
Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.
La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.
Dades dels Països Catalans 