(l’Alguer, Sardenya, 11 abril 1933 – 30 març 2004)
Boxador. Campió europeu del pes mosca i campió mundial el 1965, i campió europeu del pes gall el 1968.
Es va retirar amb 99 victòries (32 per KO), 9 derrotes i 1 empat.
(Portvendres, Rosselló, 2 agost 1887 – Perpinyà, 7 març 1944)
Esportista. Introduí el rugby de tretze al Rosselló i a França (1934). Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa fou campió de França la temporada 1910-11.
Membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou detingut i assassinat per la Gestapo.
En record seu, l’estadi dels Dragons Catalans de Perpinyà porta el seu nom.
(Son Sardina, Palma de Mallorca, 12 octubre 1896 – 10 octubre 1977)
Ciclista, dit popularment es Sardiner.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista (1919), velocitat (1919, 1920 i 1925), carretera (1920) i darrere moto (1919, 1920, 1924, 1925).
Fou el pare del també ciclista Miquel Bover i Pons.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1928 – 25 gener 1966)
Ciclista. Fill de Miquel Bover i Salom. Es destacà sobretot en la modalitat en pista.
Fou campió d’Espanya de persecució en la categoria professional (1953, 1954 i 1955).
Morí en un accident de cotxe.
(Marsella, França, 1888 – el Marne, França, 1914)
Atleta especialitzat en curses de fons. Va morir al front del Marne durant la Primera Guerra Mundial.
A la seva memòria es disputa a Barcelona des del 1920 el gran premi de cursa de fons Jean Bouin.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 49,42 km2, 1.610 m alt, 125 hab (2013)
(fr: Porté Puymorens) Situat a la capçalera de la vall de Querol, dins els Pirineus axials, entre el coll de Pimorent i els pics de Collroig, al límit amb Andorra i el País de Foix. El terme és molt accidentat. La vegetació és distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre amb alguns bedolls.
Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia (bestiar oví i boví). Però la principal font d’ingressos del municipi és el sector turístic, afavorit per la proximitat de l’estació d’esports d’hivern de Pimorent (dita de Portè i Pimorent).
El poble és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l’Orri de la Vinyola, al nord de l’esperó granític on s’aixequen les ruïnes de la torre Cerdana, que vigilava el pas del coll de Pimorent; l’església parroquial centra el nucli.
El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta el 1862.
(València, 15 octubre 1911 – 2 setembre 1992)
(Sangchili) Boxador. Fou campió d’Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d’Europa Petit-Biquet.
El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà.
(Alfafara, Comtat, 12 setembre 1954 – )
Ciclista. Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973. El seu debut com a professional fou l’any 1978.
Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest darrer des de la seva fundació a Alacant el 1980.
Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l’any 2000.
Poble (1.467 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Arinsal. És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada.
Hi passa l’antic camí de la Massana a la vall de Vic de Sòs pel pont d’Arinsal, a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal (termenal de les parròquies de la Massana i d’Ordino).
L’any 1973 hom hi obrí l’estació d’esquí d’Arinsal, molt ben equipada, que ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial. L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció oest-est des del pic de port Vell.
(València, 19 febrer 1770 – París, França, 8 agost 1848)
Polític i educador. Participà en la Guerra Gran (1793-95). El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV de Borbó, i l’any següent, conseller d’Índies. Durant la invasió napoleònica, fou un destacat afrancesat i amb Josep I fou conseller d’estat (1808) i fou un dels inspiradors de la política interior. Escriví una Representación a Fernando VII d’un gran interès per al coneixement del pensament dels afrancesats.
Exiliat a França (1814), obrí un gimnàs a París (1818). Considerat un dels fundadors de la gimnàstica moderna, publicà llibres sobre el tema, com la Gymnastique normale, militaire et civile (1824) i Manuel d’éducation physique, gymnastique et morale (1830).
Retornat a la península, el 1839 rebé el títol de comte de Sotelo.
Dades dels Països Catalans 